Tots els nostres pensaments i totes les nostres accions tenen una correspondència clara i exacta amb tot allò que ens arriba. Malgrat això, la nostra educació no s’ha fonamentat precisament de la llei causa – efecte, sinó que ha estat presidida per un principi d’atzar, en el sentit que tot allò que ens arriba és com una mena de loteria, un cop de la sort, que si és bo ens fa feliços i si no ho és ens fa sentir víctimes de la situació.
Lluny d’això, estem sotmesos a l’efecte boomerang. La nostra manera de pensar i de moure’ns genera al nostre entorn formes de pensament i d’actuació semblants. És a dir, en la mesura que la nostra conducta és respectuosa amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn, allò que rebrem estarà fonamentat en el respecte. En cas contrari, si som de les persones que creiem que tot s’hi val per aconseguir els nostres objectius, ens podem trobar que la vida ens ompli de sorpreses, sovint desagradables, que ens impedeixin aconseguir-los i, alhora, ens impedeixen sentir-nos plenament satisfets.
Observar allò que la vida ens dóna, ens hauria de servir per conèixer la nostra manera de ser i de fer, prenent consciència de quines són les nostres pautes de conducta inconscients, aquelles que hem heretat o que hem après per contrarestar les nostres pors. Allò que la vida ens fa arribar és, doncs, una eina per corregir, si s’escau, els nostres errors.
Si en lloc d’això, caiem en el parany de sentir-nos víctimes de la situació, de creure que la vida és injusta, no aprendrem el que toca i el nostre creixement restarà ancorat en una mena de cercle viciós en el qual, cada esdeveniment reforçarà aquesta manera de pensar, enfonsant-nos de mica en mica en la negativitat.
Res no passa perquè sí. Cada una de la situacions que vivim té un significat i una lliçó per aprendre. Si la vida és injusta amb nosaltres, cal que comencem a observar minuciosament la nostra manera de viure, la nostra manera de tractar-nos, la nostra manera de tractar els altres i, sovint, descobrirem que, d’una manera compulsiva, ens hem passat la vida essent injustos en la nostra manera d’actuar. Deixem de pensar que la vida està sotmesa a un atzar, davant del qual estem totalment indefensos, perquè així mai no podrem sortir del pou, mai no podem fer conscients els nostres comportaments compulsius, mai no podrem canviar el rumb de la nostra vida.Reconèixer la responsabilitat dels nostres actes no ens ha d’espantar. La responsabilitat, lluny de ser una condemna, és una meravellosa eina de creixement. Quan tenim clar l’efecte boomerang, també se’ns aclareix d’una forma diàfana quina ha de ser la nostra manera d’anar per la vida. No ens deixem enganyar per la sensació de què no podem fer res per ser feliços, que la felicitat és un cop de sort que només toca a alguns privilegiats. Si som capaços d’omplir la nostra vida i els nostres actes d’amor i de respecte, la vida ens oferirà justament això.