Heu-la aquí! Com no podia ser d’altra manera, ha tornat, amb l’esclat de vida que la caracteritza, disposada a lluir les seves millors garlandes. Res ni ningú no la pot aturar, passi el que passi, ella sempre arriba puntual, decidida, eficient i tot s’il·lumina al seu pas. Ve per desvetllar-nos, amb la gràcies que l’acompanya i retornar-nos la joia. És el ressorgir de la vida, després de la letargia hivernal. És la primavera!
Cada març, sense avís previ, sense encomanar-se a ningú, pren possessió de la natura, la trasbalsa, la renova i l’embelleix. És l’inici d’un nou procés vital, d’una nova oportunitat. La natura esclata en nosaltres engrescant-nos a no defugir la seva bellesa, ni la seva empenta, ni el seu poder creador.
La primavera és temps, doncs, de treure’s la son de les orelles. De posar-se a caminar vers el nostre ideal. D’iniciar, un cop més, el camí del nostre somni, amb el convenciment que res ni ningú no ens el podrà furtar.
Cada estació de l’any, té el seu què, el seu missatge. La primavera és temps de traspàs, entre la inactivitat de l’hivern i l’efervescència estiuenca. És, doncs, un temps de rodatge, de tornar-nos a posar en marxa, de despertar, de revifar-se i d’encarar la vida amb entusiasme.
És temps de llargues caminades per la platja o per la muntanya, gaudint de l’escalfor de l’astre rei. Temps, sobretot, de prendre contacte íntim amb la natura, d’escapar-se de l’asfalt per poder tocar terra viva, d’abraçar els arbres perquè ens puguin comunicar els seus secrets, d’embadalir-se admirant la bellesa de les flors o de córrer juganers darrere la papallona entremaliada.
És temps de prendre contacte amb el propi cos, de depurar-lo, de tenir cura del fetge i dels ronyons, perquè puguin continuar fent la seva tasca amb eficàcia. Cal escoltar el cos, prenent consciència de la respiració, font de vida; escoltant el batec del cor que sense defallir treballa dia i nit per a nosaltres. Temps d’adonar-nos de la perfecció d’aquest cos que ens van regalar en el moment del naixement, que ens acompanyarà tota la vida i que suportarà amb dignitat totes les maleses que, per la nostra manca de coneixement, li infligim.
La primavera també és temps d’agraïment. Siguem agraïts amb el nostre cos, amb la nostra ment, amb les nostres emocions. Si som justos, ens adonarem que comptem amb grans tresors i que, massa sovint, vivim com si no ens n’haguéssim adonat.Conreem la pau interior que ens permeti viure cada instant de la nostra vida com si fos el darrer. Només des d’aquesta pau serem capaços de copsar cada instant, cada canvi al nostre voltant, cada estació de l’any, cada meravella de la natura. Gaudim plenament de tot allò que ens és donat, siguem agraïts i la vida ens recompensarà amb la satisfacció dels éssers privilegiats.
