Acabem d’estrenar un any nou que, tot i anar encara amb bolquers, representa l’esperança del món que tots anhelem i la diana on s’enfoquen totes les nostres il·lusions i els nostres millors desigs. Un nou any, net, pulcre, il·lusionat, tant perfecte que farem bé de neguitejar-nos davant la possibilitat d’acabar embrutant-lo amb les nostres accions.
També acabem d’enterrar un any difícil, convuls, sorprenent i insospitat, un any que ens ha obert moltes portes i també ens n’ha tancat. Un any que ens ha donat moments de gran joia i també moments d’incertesa, dolor i incomprensió. Un any que, malgrat tots els peròs, ens ha fet conèixer els uns als altres i ens ha donat a conèixer en àmbits que no sabien que existíem.
Els anys són així, es van teixint i fent grans amb les conseqüències de totes i cadascuna de les nostres accions, tant en l’àmbit personal, com en l’àmbit col·lectiu. Perquè, malgrat que sovint ens n’oblidem, totes les nostres accions tenen les seves conseqüències. Cada una de les nostres decisions, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, marquen el curs de la nostra història, per bé i per mal.
En començar un nou any, i per intentar no fer-lo malbé de seguida, cal, doncs, prometre’ns fidelitat a nosaltres mateixos per prendre, des de la nostra veritat individual, totes i cadascuna de les decisions que se’ns presentin amb tota l’honestedat i el respecte que nosaltres i aquells que ens envolten mereixen.
No permetem que cap malintencionat ens faci dimitir dels nostres valors. Defensem-los malgrat la possibilitat de sentir-nos aïllats de la bona gent, de la gent de bona voluntat que malda per viure en llibertat i conrea el respecte més absolut.
No podem evitar que existeixin persones que fan de la mentida bandera, de la manipulació estendard, de la confusió eina de destrucció, i és molt possible que en alguns moments tinguem la sensació que ens han vençut. Ara bé, això no ens pot fer abandonar cap dels nostres valors més sagrats.
Responguem a les injúries, amb amabilitat; a les mentides, amb veritat; als insults, amb bondat; a les agressions, amb respecte. Estimem i respectem, malgrat no sentir-nos ni estimats ni respectats, aquesta és la nostra potencialitat més excel·lent.
No ens deixen endur pels impulsos del nostre cervell més primitiu que, en sentir-se amenaçat, malda per deixar anar la seva visceralitat més primària, ans domestiquem-los amb la pàtina del nostre cervell més evolucionat que distingeix a la perfecció allò que és correcte, d’allò que no ho és, i ens permet decidir amb serenor desterrant l’enuig i la venjança.L’amor, la bondat, la veritat, l’honestedat i el respecte, tot i que a vegades sembli que juguen en el bàndol perdedor, tard o d’hora sempre guanyen el campionat.
