Malgrat tot el que la nostra societat ha hagut de viure en els darrers temps, malgrat l’ambient advers que ens afeixuga, malgrat la falsedat mal intencionada amb què ens volen embolcallar, malgrat les acusacions mancades de tot rigor, malgrat les provocacions constants, malgrat els atacs de tota mena que inunden els noticiaris, els diaris i les xarxes, malgrat tot, Nadal torna puntual per portar-nos aquell estel d’esperança que ens fa reconciliar amb la humanitat, perquè és la prova fefaent de què no tot en endebades, sinó que tot pren sentit amb l’aparició de l’infant del pessebre.
L’infant estimat que ens recorda que no estem sols, que formem part d’un tot meravellós amarat d’amor, on la veritat sempre triomfa. L’amor, aquest intangible per excel·lència, que és la pedra filosofal i el nostre únic nord, per prosperar com a éssers humans.
Conreem amb tossuderia aquest amor que vol dir respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. Amor que ens permet abandonar els judicis i acceptar-nos i, com a conseqüència d’això, acceptar l’altre en la seva condició, sigui quina sigui, des de la certesa que només a través de l’amor assolirem la llibertat per créixer i deixar créixer, de servir i ser servits, de respectar i ser respectats.
Quan la culpa i la por ens tenallin, quan tinguem la sensació que tot està perdut, recordem que l’única medicina és a les nostres mans i consisteix a posar-nos a estimar apassionadament, abandonant la presó de la nostra ment i lliurant-nos al servei més sublim, aquell que consisteix a donar als altres allò que desitgem per a nosaltres mateixos.
Per això, aquests dies que les lluminàries i la música de les nadales ens estoven el cor i desperten allò de més autèntic que hi ha en nosaltres: aquell infant que rau en algun racó de la nostra ànima, delerós de sortir a passejar; són el millor moment de l’any per abocar-nos a estimar apassionadament i gratuïta.
No escatimem, doncs, les mostres d’afecte que, durant l’any, sovint, repartim amb una certa gasiveria. Programem la nostra ment per defugir la crítica inútil i el judici implacable, i lliurem-nos a respectar l’altre amb totes les seves virtuts i amb tots els seus defectes. Aquesta ha de ser la nostra contribució a un món millor. Contribució a la que tots estem cridats, perquè la millora de la humanitat depèn dels gestos humils de cada un de nosaltres.Us desitjo de tot cor unes festes curulles d’amor i fraternitat. Que pugueu realitzar les vostres màximes aspiracions i que el proper any signifiqui el tomb indispensable perquè entre tots, cadascú des del seu lloc, puguem aconseguir el món que desitgem. Un món que desterri la injustícia i la diferència, un món en el qual tots puguem gaudir de llibertat, un món, en definitiva, on la pau i l’amor en siguin el màxim exponent.
