Les nostres mancances sovint ennuvolen la nostra visió del món fent-nos projectar a l’exterior les nostres pors internes, les nostres indecisions i els nostres dubtes. La nostra visió del món, doncs, no és més que una projecció del nostre estat intern, del color del vidre de les nostres ulleres.
Sense adonar-nos-en, podem caure en la temptació de sentir-nos sols, aïllats i abandonats, creient que estem a la mercè només de nosaltres mateixos. Quan això passa és que hem perdut la consciència de pertànyer a un tot que ens nodreix, ens protegeix des de sempre i té cura de nosaltres, tot del qual formem part.
Sí, som un a part minúscula d’una realitat molt més gran que és la humanitat i aquesta forma part d’una altra realitat immensa que és l’univers. Tot allò que existeix està relacionat i harmonitzat, de tal manera que cada un dels nostres actes, cada un dels nostres moviments, cada un dels nostres pensaments, tenen una repercussió en la resta de la creació.
Aquesta realitat immensa que ens transcendeix no és mesurable dels de la nostra consciència actual, que si alguna cosa la caracteritza és, precisament, el seu conjunt de limitacions. La nostra visió de nosaltres mateixos, de la vida i del món, està limitada pel nostre nivell de consciència i, per tant, se’ns fa difícil veure amb claredat l’abast de la nostra contribució a l’univers i, també, l’abast de tot allò que en rebem.
L’únic tret de la nostra personalitat que ens fa capaços, tot i les nostres limitacions, de transcendir-nos, és el nostre grau de confiança. Confiança, sobretot, en nosaltres mateixos i, com a conseqüència d’això, confiança en el procés de la vida, en la seguretat que ens donarà sempre allò que ens és necessari per avançar pel camí vers la consciència plena.
Des d’aquesta perspectiva, el més intel·ligent rau a ser capaços de fer una lectura positiva de totes i cadascuna de les situacions que ens toca viure, des de la seguretat que sempre podem, si ens ho proposem, aprendre coses noves.
Està escrit: “Qui mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de molt gran” (Lc 16,10) o bé “Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya” (Mt 5,14).Totes les nostres vivències contenen en sí mateixes una píndola de saviesa. Si davant de qualsevol situació ens entossudim a tancar-nos en nosaltres mateixos i escollim el paper de víctima, perdrem l’ocasió d’aprendre la lliçó corresponent. Si en lloc d’això, observem la nostra vida des de la confiança de que tot té un sentit positiu, tot i que nosaltres no el puguem entendre, la nostra vida esdevindrà una cursa fàcil i fluïda que ens menarà indefectiblement vers la plenitud del coneixement. No deixem que la nostra vida s’escoli en la negativitat i omplim-la de confiança, d’amor i d’agraïment. Siguem agraïts amb el llegat que hem rebut des de sempre.
