L’arribada de l’estiu obre les finestres de l’esperança. Finalment hem aconseguit passar un any més, feixuc per cert, i tenim davant nostre el projecte estrella: temps per refer les forces perdudes en tot un curs de treball. Temps per desconnectar-nos de la realitat quotidiana i esmerçar-nos a realitzar coses diferents: fugir de la rutina, descansar i passar-ho bé, bo i sabent que les vacances representen un temps limitat i que un cop acabades haurem de tornar a la feina, a l’escola, a la realitat.
La possibilitat de gaudi, però, hauria de formar part de la nostra vida quotidiana. És una capacitat inherent a la nostra persona i és una llàstima que molts de nosaltres només la fem servir durant els caps de setmana o durant les vacances. La capacitat de gaudi és aquella part de nosaltres mateixos que ens possibilita passar-s’ho bé en qualsevol instant de la vida, sigui el que sigui allò que fem, allò que pensem, allò que vivim.
I el plaer és una capacitat íntimament lligada a la felicitat. Així, doncs, què esperem per ser feliços?, cal que esperem amb candeletes el cap de setmana o les vacances per tal de gaudir plenament de la vida?
A mesura que aprofundim en el nostre autoconeixement, ens adonem que la possibilitat de gaudir de cada instant de la nostra vida, no és més que una elecció personal i intransferible, que no depèn tant del nostre entorn com del nostre estat interior i del nostre encert a l’hora de gestionar les nostres emocions, d’escollir els nostres pensaments, de decidir les nostres accions.
Està escrit: “Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu.” (Jm 1,2)
Podem escollir viure la vida com un instant que en succeeix un altre, sense massa diferència entre ells, sense apassionament, sense posar tota la carn a la graella, o bé podem decidir viure cada instant com una nova possibilitat d’evolució, de gaudi, de felicitat. Podem viure la vida quotidiana com un mal menor o com una sentència que ens toca viure, o bé viure-la des del sentiment d’agraïment per totes les possibilitats que dia rere dia se’ns posen a l’abast.L’elecció sempre és personal, no pot ser d’altra manera. Cada una de les situacions que vivim es poden encarar des d’una infinitat de possibilitats. Si cada vegada intentem viure-les des d’una perspectiva diferent i amb consciència plena, farem que la nostra vida sigui una font inesgotable de gaudi. Viurem cada instant com allò que és: un moment únic, distint, acabat d’estrenar. Així, reeixirem a gaudir plenament del present i, el més important de tot, no caldrà que esperem res per ser feliços, perquè haurem fet nostre allò que ja va dir Heràclit d’Efes: “No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu. Ni el riu ni nosaltres no som els mateixos quan tornem a banyar-nos-hi”. Així, aconseguirem fer vacances tot l’any, vivint amb fruïció cada situació, cada feina, cada encontre, cada mirada, cada paraula, cada gest.