Ja hi tornem a ser. El Reis de l’Orient ens han dut un any nou de trinca, per estrenar, perquè l’omplim de tot allò que desitgem. En ple hivern, ens anuncien l’esperança del temps que vindrà. Un temps que serà com nosaltres vulguem, com nosaltres el planifiquem, com nosaltres el treballem.
Tots els esdeveniments que vivim sempre tenen almenys dues lectures, una de positiva i una de negativa, l’elecció sempre és nostra, nosaltres podem triar i triem en tot moment allò que desitgem. De vegades ho fem d’una manera inconscient sense adonar-nos-en, sense parar-hi l’atenció necessària, i és molt possible que escollim la versió que menys ens convé. Però, si som capaços de prendre les decisions vivint plenament el present, de ben segur que sabrem escollir la lectura positiva que és la que ens beneficia a nosaltres i a tots aquells que ens envolten.
Fins i tot les situacions més delicades, tenen la seva lectura positiva, agraïda i esperançada. No ens entossudim a enfangar-nos en el llot, quan les coses no són com a nosaltres ens agradaria que fossin, ans el contrari, maldem per cercar en tota situació l’ensenyament que ens faciliten. I, en temps convulsos, estimem. Quan vagin maldades, estimem. Quan no entenguem res, estimem. Quan estiguem tristos, pensem en allò que podem fer per fer feliços els altres.
Estimar és la píndola màgica que ens fa sortir de nosaltres mateixos i adonar-nos que sense amor la vida no és vida. No estem en aquest món per pensar només en nosaltres. Estem en aquest món per fer feliços aquells que ens envolten, i això ho podem fer sempre, malgrat les nostres circumstàncies.
Els beneficis d’estimar apassionadament tot i tothom són tan grans que compensen tots els petits entrebancs que el procés de la vida ens pugui donar. Fem que el nostre amor sigui concret. Truquem aquelles persones que sabem que estan soles, si podem, visitem-les i fem-los-hi una estona de companyia, anem a passejar amb elles, fem que se sentin reconeguts, acollits, estimats. I amb els més propers, fem-los la vida fàcil, perquè se sentin estimats i valorats.
Ara bé, el més important: poc sabrem estimar si no ens estimem nosaltres mateixos. Si no ens cuidem, no sabrem cuidar, perquè si no ens estimem, no sabrem estimar.El nou any, doncs, ens presenta la possibilitat de molta feina si en acabar-lo volem que el nostre balanç sigui positiu. No ens deixem endur per l’egoisme, les nostàlgies, i les pors i mostrem en tot moment la nostra part lluminosa, aquella que ens fa membres de la família humana, aquella que ens fa germans.
