Cada un dels mots que expressem té un significat íntim per a aquell que el pronuncia i per a aquell que el sent. Aquesta realitat ha de fer-nos posar els cinc sentits en les nostres paraules si tenim la intenció que s’entengui allò que volem transmetre i no crear malentesos i confusió. Molts mots tenen significats diferents depenent de la cultura de l’emissor i del receptor. Així mateix, a cada cultura, hi ha paraules impronunciables, paraules que atempten directament al cos emocional de l’emissor o del receptor o d’ambdós a la vegada, paraules que ens fan sentir malament, tant quan les hem de dir com quan les hem de rebre.
A la nostra cultura, una d’aquestes paraules que cou i que sovint crea malestar és NO. Si no, fixeu-vos en la quantitat de vegades que per no dir un NO, diem un SI, del qual ens penedim amb la mateixa facilitat que l’hem dit. Si ets dels que això no et passa, dóna gràcies per la teva benaurança, perquè al voltant del NO s’hi apleguen un bon grapat de frustracions.
La llibertat en les nostres relacions, depèn de la nostra facilitat a dir, sense cap mena de problema, exactament allò que pensem. Això farà que deixem de sentir la sensació de traïció íntima que ens envaeix, quan no gosem dir NO i diem tot el contrari.
Si ens sentim traïts quan algú, fent ús lícit de la seva llibertat, ens diu NO a alguna cosa, cal que prenguem consciència que és un senyal inequívoc de manca de gratuïtat en les nostres relacions; que el fet de sentir NO quan volem sentir SI, ens ofèn, ens fa contemplar els altres com a enemics i, per acabar-ho d’adobar, ens arrabassa la llibertat de dir NO, ens altres circumstàncies.
Per tot plegat, doncs, tendim a dir als altres allò que creiem que els agradarà, en lloc de dir allò que pensem. Perquè, en el fons, ens fa por quedar-nos sols. D’alguna manera és com si deixant de dir allò que pensem, compréssim la fidelitat d’aquells que ens envolten.
Hem de tenir present que el nostre grau de felicitat i de benestar, només depèn de la fidelitat a nosaltres mateixos i de la capacitat d’harmonitzar els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres obres.
Mentre per por de restar sols, no siguem capaços de fer i de verbalitzar exactament allò que pensem, la nostra vida fluirà amb dificultat i les nostres relacions no seran tan satisfactòries com nosaltres voldríem.La sinceritat ens permet desempallegar-nos de les nostres petites infidelitats, desfer-nos de màscares i cuirasses, i alliberar-nos de llastres absurds que condemnen la nostra vida a la insatisfacció. Fem als altres el nostre millor regal, el de la nostra sinceritat, empolainada amb el nostre millor respecte, la recompensa no es farà esperar i serà la llibertat de ser.
