Feliçment, la primavera ens ha envaït. Després d’un hivern gairebé imperceptible, hem entrat de ple en temps de fecunditat, de creativitat, d’expressió lliure i feliç de totes les potencialitats que abelleixen la creació.
La contemplació de la natura ens permet adonar-nos que per produir coses belles cal saber esperar, permetent així que els cicles naturals es vagin succeint. I això, pot servir per fer-nos replantejar la nostra manera de viure. Som capaços d’esperar que els cicles naturals s’acompleixin sense inquietar-nos?
Sovint, els humans, per la nostra naturalesa impacient, tenim tendència a intentar precipitar els esdeveniments, siguin quins siguin. Si les coses no van al ritme que nosaltres creiem que han d’anar, ens entossudim a empènyer-les per produir el resultat que nosaltres anhelem, el més aviat possible.
Aquesta manera de fer, de vegades, fa que els resultats finals de les nostres obres, no puguin arribar ni a la maduresa ni a la perfecció que hauríem pogut assolir amb petites dosis de paciència.
Hem d’aprendre a fer com la natura, quins canvis, de tant subtils, són gairebé imperceptibles, això sí, amb una persistència i una paciència infinites. D’aquesta manera, aconsegueix alçar l’arbre més impressionant, fer florir la flor més bella, produir el fruit més saborós.
Les persones hem d’aprendre que hi ha un factor molt important i determinant per la consecució d’expectatives que s’anomena temps. Si no sabem respectar aquest factor les nostres obres poden no arribar a aconseguir el millor resultat. Des que sembrem una llavor, fins que la podem veure germinar ha de passar el temps necessari i no serveix de res manipular el procés, perquè la manipulació sempre anirà en detriment de la qualitat del producte final.
Així mateix, en les coses de cada dia, hem d’aprendre a respectar el pas del temps. No fer-ho és condemnar-se a la insatisfacció perpètua, a no gaudir mai del moment present, perquè sempre estarem esperant allò que encara ha d’arribar, sense valorar i agrair allò que ja és a les nostres mans.
La confiança plena en el procés de la vida, des del ple convenciment que sempre ens donarà allò que ens cal, és la clau de volta de la nostra satisfacció, de la nostra capacitat d’estimar i de la nostra felicitat. D’aquesta manera, conscientment, podrem assaborir els petits canvis i gaudir de tots i cada un dels moments.No deixem malmetre ni un minut més, a causa de la nostra impaciència, i respectem els cicles del temps. Es tracta, doncs, de cavalcar cada instant com si fos el darrer, assaborint-ne tot el nèctar, en bé de nosaltres mateixos i, per contrapartida, de tots aquells que ens envolten.
