Quan observem el capteniment dels polítics, salvant honroses excepcions, podem adonar-nos clarament que el seu objectiu prioritari és fer quedar malament l’adversari, aquell que se li pot emportar uns quants vots o que li pot fer perillar l’elecció i, el que és encara més terrible, que estan més al servei del seu partit que d’aquells qui els han votat.
Fixem-nos, quan hi ha eleccions (en els darrers temps, tots en tenim gran experiència), que cada grup es dedica a desautoritzar els altres, en lloc d’explicar tot allò pel que pensa lluitar, en cas de guanyar. Aquest fet converteix els mitjans de comunicació en un gran circ, massa sovint ple de calúmnies, de mentides i d’insults, que l’única cosa que aconsegueixen és desencisar-nos a tots.
Els integrants dels partits polítics, però, no deixen de ser homes i dones com nosaltres, amb comportaments molt semblants als de la resta de la societat. I és que ha arribat un moment en què les calúmnies, les mentides i els insults estan a l’ordre del dia de les converses més quotidianes i, fins i tots, dels programes televisius de més audiència.
Això ens hauria de fer repensar la nostra manera de viure, tant pel que fa a la relació amb nosaltres mateixos, com amb els altres. Podria ser que ens adonéssim que massa sovint ens descobrim calumniant, mentint o insultant.
El respecte és un valor essencial en qualsevol societat que vulgui prosperar. En un món respectuós ni la calúmnia, ni la mentida, ni l’insult no hi tenen cabuda. No existeix cap objectiu lícit que es pugui aconseguir amb aquestes armes.
I és que per aconseguir allò que volem no tot s’hi val. Si per aconseguir-ho hem de maltractar amb paraules o obres algú, és que no som dignes d’aconseguir-ho.
Mentre les nostres relacions personals, familiars o socials no es fonamentin en el respecte, que vol dir amor, complicitat, servei, empatia… i tantes altres coses, l’única cosa que aconseguirem és continuar crispant una societat que està arribant a límits insostenibles.
Si cada un de nosaltres, en el seu àmbit, comença a fomentar el respecte com a única eina de convivència, aconseguirem que, poc a poc, aquest respecte es vagi escampant com una taca d’oli. És una tasca persistent, tossuda i contra corrent, però no tenim altre sortida que començar a practicar-la, començant per respectar-nos a nosaltres mateixos i seguint per respectar tots aquells que ens envolten. Que el món funcioni d’una altra manera, també depèn de cada un de nosaltres, de la nostra capacitat de defugir les calúmnies, les mentides i els insults, substituint-les per respecte, veritat i paraules que encoratgin. Només amb l’aportació de tots aconseguirem fer florir el millor de nosaltres mateixos i, també, dels altres.
