Tots i cadascun dels mots que surten de la nostra boca tenen el significat, clar i concret, que nosaltres els vulguem donar. Ara bé, i sobretot en els mots abstractes, el receptor no sempre copsa el mateix significat que li hem volgut fer arribar, sinó que cada ésser humà, d’acord amb la seva història personal, les seves creences, la seva escala de valors, la seva cultura, dóna significats diferents a les mateixes paraules. Aquest fet, de vegades, converteix el llenguatge en una eina poc precisa per a la comunicació i que sovint crea confusió en les nostres relacions.
Així mateix, i per acabar-ho d’adobar, les diferents cultures tenen mots impronunciables. Paraules maleïdes, que són tabú i que, per tant, poques vegades són ben acceptades. Paraules que ens fan sentir malament, tant quan les hem de dir, com quan les hem de rebre.
A la nostra cultura, una d’aquestes paraules impronunciables és NO. Fixeu-vos en la vostra història personal i adoneu-vos de la quantitat de vegades que per no dir NO, hem dit un SÍ, del qual ens n’hem hagut de penedir.
Si volem gaudir de llibertat en les nostres relacions, hauríem de poder dir, amb tota tranquil·litat, exactament allò que pensem. Això farà que deixem de sentir la sensació de traïció íntima que ens envaeix, quan el lloc de dir NO diem qualsevol altra cosa.
De la mateixa manera, ens sentim ofesos quan algú, ens diu NO, fent un ús lícit de la seva llibertat. La causa d’això és la manca de gratuïtat, quan en les nostres relacions depenem d’allò que n’esperem. Això fa que, el fet de sentir NO quan volem sentir SI, ens ofengui i ens faci contemplar l’altre com adversari.
Per tot plegat, massa sovint tendim a dir als altres allò que creiem que els agradarà, en lloc de dir allò que pensem. Perquè, en el fons, depenem de la seva relació i ens fa por quedar-nos sols. Així no gosem fer servir el NO per por de perdre l’amistat o l’amor dels altres. D’alguna manera és com si deixant de dir allò que pensem, compréssim la fidelitat d’aquells que ens envolten.
El nostre grau de felicitat i de benestar, però, depèn de la fidelitat a nostres mateixos i de la capacitat d’harmonitzar els nostres pensaments, les nostres paraules i les nostres accions. Mentre no siguem capaços, per por, de fer i de verbalitzar exactament allò que pensem, la nostra vida fluirà amb dificultat i les nostres relacions no seran tan satisfactòries com nosaltres voldríem.La fidelitat a nosaltres mateixos, que és sinceritat, ens permet desfer-nos de totes les creences absurdes, de totes les màscares i de totes les cuirasses, i ens allibera de tot aquell seguit de petites infidelitats que condemnen la nostra vida a l’absurd. El millor regal, doncs, que podem oferir als altres i a nosaltres mateixos és el regal de la sinceritat. Regalem autenticitat i la recompensa serà la llibertat.
