Un confinament dóna per a molt, sobretot quan ets dels privilegiats que es troben bé de salut. Permet, això sí, adonar-se de la fragilitat que ens caracteritza i, alhora, et dóna l’oportunitat de detectar errors que ens han pogut dur fins a aquest punt.
Fa molt de temps que la nostra societat està tensionada fins a l’extrem per un excés d’activitat, d’informació, d’estrès, que ens impedeix tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres, en la mesura que com a éssers socials necessitem. Sempre corrent, sempre mirant el rellotge, alimentant-nos de qualsevol manera, reprimint les nostres emocions per intentar mostrar sempre la nostra millor versió, … i, per acabar-ho d’adobar, envoltats per un núvol tòxic de contaminació, creat per nosaltres mateixos, que dóna el tret de gràcia a la nostra salut malmesa per un estil de vida insà.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la seva constitució de 1946, defineix a la Salut com “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties. La salut implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals”.
Ateses les circumstàncies actuals, hem pogut constatar la importància de la salut a l’hora d’emmalaltir. El nostre cos en condicions ideals és capaç de resoldre els problemes de salut que se li plantegin per sí sol. Ara bé, tots hem pogut veure que la fragilitat de les persones està íntimament lligada al seu estat físic (el percentatge més elevat d’infectats correspon a persones amb malalties prèvies, aquelles a qui la malaltia ha trobat immunideprimits, cosa que no els ha permès que el seu sistema immunològic pogués defensar-se adequadament).
Arribats a aquest punt, el que cal plantejar-se és què fem quan aquest malson hagi passat. D’entrada podem imaginar que res no serà com abans, haurem perdut massa llençols en aquesta bugada, però el que sí que ens podem començar a plantejar és què hem de canviar en la nostra manera de fer, de viure, de pensar, de sentir i de relacionar-nos. Albert Einstein ho tenia clar quan deia “si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”.
Per tant, després de llepar-nos les ferides el temps prudencial, no tornem a cometre els mateixos errors que han malmès la nostra salut i el planeta, Comencem a pensar com hem d’enfocar la nostra vida i la nostra societat per ser més respectuosos amb nosaltres mateixos i amb el medi ambient. Mentre la gran majoria estem tancats a casa, per exemple, els nivells de contaminació han baixat estrepitosament. El planeta ens parla molt clar i hem de començar a escoltar-lo. No podrem tenir mai salut en un planeta malalt. Hem de replantejar-nos la nostra manera d’alimentar-nos, ens hem de preocupar per gestionar les nostres emocions, hem de tornar a passar a les relacions virtuals a les reals, hem de redescobrir què vol dir viure, si realment ens estimem la vida. Apa, posem-nos a treballar.