La nostra vida és una successió d’esdeveniments, alguns plaents, d’altres no. Hi ha moments que tenim la sensació que tot s’enfonsa al nostre voltant, que estem en un carreró sense sortida. Quan en un moment determinat, tots els indicis que rebem són negatius, és el moment d’aturar-nos i replantejar la nostra vida. La naturalesa humana ens aboca a voler tenir totes les solucions a mà, a voler conèixer el futur, sobretot el més immediat i, quan això no és possible, caiem en la desesperació perquè tenim por i se’ns fa feixuc esperar.
Quan estem desesperats, quan perdem la confiança, és molt possible que la nostra ment s’estigui ofegant en negativitat i, si no hi posem remei, perdrem tota visió objectiva.
Mireu, és pràcticament impossible tenir-ho tot en contra. És impossible que tothom ens vulgui mal. És impossible que la vida ens doni allò que no ens convé. Així doncs, quan ens sentim desesperats i amarats de negativitat, aturem-nos i fem quelcom per sortir del nostre pou interior, pugem dalt del cim de la nostra màxima consciència i mirem-nos-ho tot des de la seguretat que tot està a favor nostre i que res ni ningú no pot ferir-nos si nosaltres no li ho permetem.
En aquests casos, cal asseure’s còmodament, amb l’esquena recta però relaxada, tancar els ulls i fer 20 respiracions profundes, l’aire entra lentament pel nas i surt, també lentament, per la boca com si buféssim una petita espelma. Fet això, continuem respirant, durant uns cinc minuts, posant tota la nostra atenció en el ritme suau de la nostra respiració. Imaginem que amb l’entrada d’aire ens anem omplint de pau, de serenor, d’assossegament, de confiança; i amb la sortida d’aire, expulsem tots els nostres problemes, totes les nostres preocupacions, totes les nostres negativitats.
Fet això, sense pressa, obrim els ulls i estiguem una estona més sentint com la pau, la serenor i l’assossegament envaeixen el nostre ésser. Sentim-nos en comunió amb l’Univers, en la seguretat que la vida ens donarà el millor per a nosaltres, ja que estem en molt bones mans. Limitem-nos a saber esperar perquè allò que ens convé arribi a nosaltres.
Fem això cada vegada que sentim que no som capaços de resoldre qualsevol situació o quan tenim la sensació que la vida se’ns posa en contra. També podem fer aquest exercici abans de llevar-nos cada matí i abans d’anar a dormir. Així ens assegurarem de començar el dia en bona sintonia i d’anar-nos-en al llit amb el cos i la ment harmonitzats, assegurant-nos un repòs profund i guaridor.Tot en la nostra vida té sentit. Només ens cal aprendre a esperar i no entossudir-nos a manipular els esdeveniments, precipitant-ne els resultats. Posem-nos en mans de l’energia de l’Univers i tinguem l’absoluta confiança que allò que rebem és el que ens convé, malgrat que, de vegades, no sapiguem comprendre-ho o no sigui allò que esperem. Confiem en el procés de la vida i la vida fluirà oferint-nos els millors fruits.
