Estem encetant el llarg pont de desembre que representa el tret de sortida d’una etapa d’emocions i sentiments, i ens ajuda a desvetllar les nostres millors qualitats com a éssers humans.
Al marge de les característiques religioses i econòmiques, encontrades, que caracteritzen aquest període, amb les que podem estar més o menys d’acord, feliçment representa un bany d’humanitat que ens permet estovar els nostres cors i deixar florir les nostres millors potencialitats. Ser més sensibles i, també, més conscients de les realitats diverses i variades que conformen la nostra societat.
El desembre és el millor mes per desvetllar aquell infant interior, que massa sovint oblidem durant la resta de l’any, i que representa la nostra capacitat d’il·lusionar-nos, de ser innocents i de sentir-nos units els uns als altres per llaços subtils d’amor incondicional.
És l’oportunitat d’harmonitzar el nostre pensament amb la nostra acció, per prendre consciència que hi ha més aspectes que ens uneixen que no que ens separen, i això ens allunya per uns dies de la hipocresia d’una manera de fer cada vegada més caracteritzada per allò que anomenem “políticament correcte”.
Desvetlla la nostra solidaritat per tots aquells que pateixen la injustícia d’un món mal endreçat i mal repartit, on el benestar d’uns quants, molt pocs, representa la pobresa de tota la resta.
La realitat que entrelluquem amb els ulls del cor és una realitat molt més fiable que aquella que podem imaginar amb els ulls de la raó.
Seria bo poder mantenir durant tot l’any aquesta mirada tendre, relaxada i real d’aquesta època de l’any, perquè això ens permetria canviar un món cada vegada més de plàstic i disfressat de falsedat.
Tots som actors, en major o menor mesura, del decurs de la història. Uns des dels llocs de poder, d’altres des de l’anonimat militant, podem canviar la nostra realitat. Tots els canvis, per humils que siguin, repercuteixen en el conjunt.
Per això, ens aquests dies més que mai, hauríem de desitjar i aconseguir que cadascun dels nostres actes tinguessin una repercussió positiva en el conjunt de la humanitat. Si ens deixem endur per l’esperit de consumisme indiscriminat que caracteritza la nostra societat occidental, sense fer cap gest per la millora dels desvalguts, estem perpetuant la injustícia.Cerquem, en aquests dies que s’acosten, quina pot ser la nostra aportació per pal·liar la injustícia i la desigualtat. Si ho fem així, per insignificant que sigui la nostra aportació, haurem posar una llavor per a una nova humanitat.
