Fa molts anys, vaig conèixer persones que compraven els llibres pel seu aspecte exterior. Anaven a la llibreria, per exemple, i demanaven un col·lecció de libres que mesurés 1 metre de llargada i que tingués els lloms grisos.
Aquesta persona tenia la seva biblioteca particular com un espai que havia d’acomplir unes normes estètiques a primera vista. Així, combinava els colors de les col·leccions de llibres i l’espai que ocupaven, perquè el resultat final fos més proper a una gran pintura mural, en la qual n’escollia els colors que la composaven i la seva distribució, sense donar ni la més mínima importància als continguts literaris.
En una època de la meva vida, aquest comportament em sorprenia molt, ja que la immensa majoria de mortals comprem llibres justament per tot el contrari: pel seu contingut. D’aquesta manera, vaig poder anar constatant que, sovint, no hi ha una relació directe entre l’aspecte exterior de qualsevol cosa i el seu contingut. Hi ha coses que per fora ens sedueixen, però en canvi el seu contingut no ens fa ni fred ni calor, i a l’inrevés.
A l’època que vaig conèixer aquesta persona, jo era molt jove, m’inclinava més a censurar la seva superficialitat que a respectar una manera de fer que jo no compartia, però que no tenia cap dret a judicar.
Ara, molts anys després, pensant en aquest fet, m’adono de quantes vegades, tots plegats, no tenim el mateix comportament en les nostres relacions personals. Quantes vegades etiquetem les persones que ens envolten només pel seu aspecte exterior i no posem cap interès a conèixer-ne llur contingut.
De la mateixa manera que els llibres, cada un dels éssers humans tenim un contingut únic i incomparable, que no té res a veure amb el nostre aspecte exterior. Cada un de nosaltres conté un cabal de saviesa meravellós que adquireix el seu veritable significat en la mesura que és compartit.
Posats a censurar, doncs, podríem fer-ho amb la mateixa vehemència amb el comprador de llibres que amb nosaltres mateixos. Però com que no es tracta de censurar, sinó d’aprendre a canviar aquells comportaments que ens empobreixen, cal posar atenció a les nostres relacions.
Deixem de judicar cap ésser humà pel seu aspecte extern i maldem per conèixer-ne el contingut. De la mateixa manera tinguem cura de l’estat de la nostra autoestima i prenguem consciència de què ens preocupa més de nosaltres mateixos: la nostra imatge externa o bé el nostre estat interior. Tot té la seva importància, però fem la tria que fem hauríem de voler aconseguir l’equilibri entre contingut i continent.Procurem, doncs, utilitzant la mateixa història, que la nostra llibreria sigui harmònica pel que fa a colors i distribució, però sense oblidar de comprar aquells llibres que alimenten el nostre esperit i ens fa éssers humans millors.