La nostra societat, com totes les altres, en el decurs dels anys canvia, en algun sentit evoluciona, però en d’altres pot arribar a involucionar. En tot canvi, hi ha guanys i pèrdues. Els guanys sempre són benvinguts, però per al que fa a les pèrdues, hauríem de ser curosos a no perdre bous i esquelles.
Les normes d’urbanitat són principis que governen el comportament social i l’organització de l’espai comú. Tot plegat és fonamental per a la qualitat de vida de tots, ara bé, per arribar on som avui, què hem perdut pel camí?, potser aspectes essencials que en un moment de la història hem donat per fets però que, si es deixen de transmetre de pares a fills, tendeixen a desaparèixer? Els nostres ancestres, amb la saviesa i experiència que els abellia ens van transmetre comportaments que avui dia poden semblar obsolets, però que encarnen valors essencials de cortesia, consideració i respecte per aquells que ens envolten. Deixeu-me’n ressenyar uns quants:
- L’art de la salutació: des de ben menuts ens ensenyaven aquells “bon dia”, “bona tarda” o “bona nit” segons l’hora del dia. També insistien a dir “si us plau” i “gràcies” en totes les nostres interaccions.
- El respecte pels més grans cedint-los el seient en el transport públic, escoltant-los amb atenció quan ens parlaven i a tractant-los amb deferència en tot moment.
- L’etiqueta a taula. Seure correctament, fer servir els coberts, esperar que tothom estigués servit abans de posar-se a menjar, …
- La cortesia en la comunicació: ens ensenyaven a parlar amb amabilitat i evitar l’ús de paraules malsonants i escriure cartes d’agraïment i de felicitació.
- Cura de l’entorn: Insistien a no embrutar els carrers, llençant coses per terra.
- Vestir adequadament en les diverses situacions. No és el mateix anar a una festa que anar a escola, a la feina, a una reunió o a un enterrament.
Crec que aquestes normes segueixen essent rellevants com a recordatoris dels valors fonamentals que suporten una convivència harmoniosa i respectuosa. No permetem que les modes ens facin perdre els “modos”. Contribuïm amb la nostra memòria a formar part de societats modernes i avançades, però que no han perdut ni un bri de la riquesa que les caracteritzava en altre temps. Desfem-nos de les rèmores, però conservem la bellesa i exquisidesa en les relacions amb nosaltres mateixos i amb l’entorn.No tot està perdut. Em consta que hi ha moltes persones preocupades per segons quines pèrdues, però sí que crec que és una tasca que ens pertoca a tots sense excepció.
