Com sigui que de fa temps ens tenen sotmesos a una contesa electoral rere una altra, amb la corresponent tensió de les relacions socials i personals i, pel que s’intueix, no sembla que això hagi d’anar de baixa, crec que seria bo que els ciutadans de peu ens despengéssim d’aquest tarannà inútilment bèl·lic i comencéssim a restituir entre nosaltres les relacions amb l’exquisidesa necessària, deixant per als polítics les guerres intestines, si és això l’únic que saben fer. Per això us proposo uns quants consells que ens ajudin a ser millors, malgrat l’engrut informatiu a que ens condemnen uns mitjans venuts al millor postor.
- Procurem mantenir-nos tranquils mentre els altres estiguin furiosos i perdin el control de les seves emocions. No es tracta de no mostrar les molèsties, sinó de fer-ho amb mesura, per evitar haver-se de penedir d’una acció comesa en un moment de descontrol.
- No perdem de vista que cada discussió té com a mínim tres punts de vista: el nostre, el de l’altre i el de tercers. Esforcem-nos sempre a veure les situacions des de la perspectiva de tercers, és a dir, amb la distància suficient. Això enriquirà el nostre punt de vista.
- Calmem-nos abans de parlar. La relació és més important que la discussió. Donem més importància a les persones que a les opinions.
- Tractem les persones amb la màxima exquisidesa. Mai no ens penedirem de tractar bé la gent. És el millor negoci en tots els sentits.
- Busquem el vessant més positiu i agradable, fins i tot en les situacions més complicades i doloroses. Això ens permetrà passar amb facilitat els moments difícils i convertir els problemes en oportunitats.
- Acostumem-nos a fer preguntes i, sobretot, a escoltar les respostes. Cal preguntar abans de reaccionar. De vegades disparem i després preguntem. Sovint preguntem, però escoltem per respondre i no per entendre.
- No fem ni diguem res que pugui ferir l’altre. Cal recordar la Llei del bumerang, que diu que tot allò que fem, tard o d’hora, ens retornarà. Els altres no recorden tant allò que diem o fem, sinó la intenció amb què ho fem.
- Siguem conscients de la diferència entre l’anàlisi amigable i la crítica destructiva. Observem si el propòsit de les nostres paraules és ajudar, desfogar-nos o fer mal.
- Tinguem present que si som tolerants amb els altres, ells també seran pacients amb nosaltres quan mostrem els aspectes poc agraïts de la nostra personalitat.
- Recordeu: La persona completa sap reconèixer els seus errors i acceptar la seva responsabilitat. No podem oblidar que un conflicte ben portat enforteix la relació i ens ajuda a aprendre de les diferències.
