En un món híper-connectat, on la tecnologia ha revolucionat tots els aspectes de la nostra vida i costums, sembla paradoxal parlar de la pèrdua de l’hàbit de comunicar-nos. Les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria i els dispositius mòbils ens permeten estar en contacte constant amb qualsevol persona, a qualsevol hora i des de qualsevol lloc del món. No obstant això, tot i aquesta proximitat digital, cada vegada més persones perceben una desconnexió emocional i una dificultat creixent per mantenir converses significatives i profundes.
La comunicació ha estat, en el decurs de la història, l’eina més poderosa per a la convivència i l’entesa humana. Els éssers humans som éssers socials per naturalesa, i la nostra capacitat per transmetre idees, sentiments i coneixements ha estat fonamental per al nostre desenvolupament. Malgrat això, avui dia sembla que aquesta capacitat es dilueix en una cultura de la immediatesa, de la superficialitat i de l’aïllament. Quines són, doncs, les causes d’aquesta aparent pèrdua de l’hàbit de comunicar-nos?
Podríem dir que un dels factors principals és la dependència excessiva de la tecnologia. En lloc de tenir converses cara a cara, moltes persones prefereixen enviar missatges de text o interactuar a través de les xarxes socials. Aquest tipus de comunicació digital, si bé és pràctica i immediata, sovint manca de la profunditat i la riquesa d’una conversa presencial. Els gestos, les expressions facials i el to de veu, elements fonamentals en la comunicació humana, es perden en la fredor d’un text escrit. A més, la brevetat que solen imposar les plataformes digitals pot conduir a missatges simplificats, que no permeten desenvolupar idees ni explorar emocions de manera adequada.
Una altra conseqüència de la híper-connectivitat és la dispersió de l’atenció. Vivim envoltats de pantalles i estímuls constants que ens distreuen contínuament. Aquesta falta d’atenció sostinguda fa que moltes persones tinguin dificultats per mantenir una conversa prolongada sense mirar el mòbil o perdre’s en altres pensaments. Ens hem acostumat a l’estímul immediat i constant de la tecnologia, cosa que ha afectat la nostra capacitat per escoltar activament i per estar presents en el moment de la comunicació. Aquesta actitud pot generar malentesos i frustracions, ja que la comunicació requereix una escolta atenta per poder comprendre realment l’altre.Aquesta tendència també està afectant les noves generacions, que creixen immerses en un món digital. Molts joves troben difícil comunicar-se cara a cara, ja que han estat més acostumats a fer-ho a través de pantalles. Això no només pot afectar les seves habilitats socials, sinó que també pot tenir un impacte en la seva capacitat per gestionar conflictes, expressar emocions o establir relacions profundes. La comunicació en línia, per la seva naturalesa, sovint no requereix el mateix nivell de responsabilitat emocional que una conversa en persona, fet que pot afavorir la incomprensió i, en alguns casos, comportaments agressius o despectius, com és el cas del ciberassetjament. Entre tots haurem de trobar el desllorigador.
