Quantes vegades estem convençuts que el nostre benestar depèn de causes externes?, de què canviï l’entorn, com si nosaltres no hi tinguéssim res a veure? D’entrada, i per no perdre el temps en disquisicions inútils, cal tenir en compte que tot el temps que s’escola pensant en solucions fora de nosaltres mateixos, pot ser temps perdut, si no hi ha, paral·lelament, una reflexió interior per esbrinar la nostra participació, importantíssima, en el procés de creació de benestar.
La solució que tenim més a l’abast, és aquella que depèn només de nosaltres mateixos. La font de benestar per excel·lència és la nostra pau interior. Sí, amics, dins nostre hi roman una font inesgotable de pau interior. Aquesta pau interior, flueix o deixa de fluir, depenent de la relació entre el nostre cos i la nostra ment.
Si la nostra ment viu el mateix moment cronològic que el nostre cos, el present, tot esdevé senzill i plaent. Ara bé, si la nostra ment esdevé la protagonista de la nostra vida, quan s’ancora en el passat, mitjançant sentiments de culpa o de nostàlgia o es projecta en pors pel futur, cos i ment resten divorciats i és molt difícil que la nostra pau interior pugui fluir i som incapaços d’estimar. Perquè això passi, hem d’aprendre a eliminar les tensions tant del nostre cos com de la nostra ment. Això vol dir, alliberar-nos de tots els sentiments de culpa o de nostàlgia que ens emmanillen al passat i, alhora, desfer-nos de totes les pors que condemnen la nostra ment a viure un futur que encara està per arribar.
Quan aconseguim que la nostra ment posi tota la seva atenció en el nostre cos, quan ens dediquem a observar la nostra respiració, per exemple, o quan ens dediquem escoltar els batecs del nostre cor, cos i ment s’harmonitzen en un únic moment històric, cosa que ens permet fluir.
El nostre món ha donat una gran preponderància a la ment, oblidant el cos, condemnant-nos a la infelicitat i a la malaltia. Per recuperar la salut i el benestar, cal entrenar la ment perquè passi de protagonista a col·laboradora. Això comporta dedicar-hi temps (no massa, no us espanteu!) Possiblement, n’hi ha prou amb 5 minuts al matí, i 5 minuts a la tarda, en els quals, deixarem de fer tot el que estem fent, per asseure’ns còmodament en un seient que ens mantingui la columna recta, les plantes dels peus ben recolzades a terra, les mans sobre les cuixes i, amb els ulls tancats i en silenci, observarem la nostra respiració, esdevindrem espectadors dels moviments dels nostres pulmons amb cada entrada i sortida d’aire. Així, a poc a poc, la nostra ment anirà perdent protagonisme i anirem recuperant la vivència plena del present que ens permetrà florir en totes les nostres capacitats.No perdem més temps cercant la felicitat fora de nosaltres mateixos, ans esmercem-nos a cercar-la en les nostres profunditats des de la certesa que hi trobarem la resposta a totes les necessitats. Alliberats de pors i culpes, la pau flueix amb llibertat i, el més important, som capaços d’estimar i esdevenir un regal per a aquells que ens envolten.
