Els éssers humans naixem totes les potencialitats per estrenar i cadascun de nosaltres les desenvolupa en la mesura de les seves possibilitats, la seva cultura, la influència de l’entorn que li toca viure i l’actitud davant la vida.
Els entrebancs principals per al nostre desenvolupament són la por i la culpa que ens tenallen i paralitzen, però tots i cadascun de nosaltres, si ens ho proposem, som capaços de fer créixer la nostra confiança bàsica que, alliberant-nos de la por i la culpa, ens permet gaudir de tots els nostres actes i mantenint viu el nostre infant interior; gestionar correctament les nostres emocions; deixar-nos afectar per tot allò que ens envolta; comunicar-nos amb fluïdesa, deixant brollar la nostra creativitat; intuir i desvetllar els misteris de la vida, i, finalment, des del nivell que haguem aconseguit, fer al món l’aportació que correspongui.
Ara bé, per tal que nostres capacitats es puguin desenvolupar ens cal viure amb una actitud determinada, que depèn de la nostra voluntat. Aquesta actitud, que ens convé aprendre perquè determina el nostre nivell d’evolució, podem resumir-la en quatre mots: relaxament, joia, consciència i centrament.
No podem desenvolupar-nos com a éssers complets amb un cos rígid. És primordial aprendre a relaxar-nos com quan érem infants. Cal aprendre a eliminar les tensions produïdes pel neguit de la societat que ens envolta.
La joia és l’actitud que ens renovella, ens permet ser agraïts i llevar-nos cada matí contemplant la vida no com una rutina que ens aclapara, sinó com un misteri meravellós a descobrir. Està demostrat que el somriure, encara que sigui forçat, és el gest més eficaç per fer-nos connectar amb la joia, alhora que esvaeix les boires que ens afeixuguen.
A través de la consciència constatem com la nostra trajectòria és un fil d’or, que quan mirem enrere tot té sentit, fins i tot els moments difícils. Ens ajuda a adonar-nos que no ho sabem tot i que, per tant, la nostra percepció del món és incompleta, cosa que ens situa en un punt ideal d’humilitat que ens permet seguir endavant amb la nostra descoberta.
Finalment, el centrament és l’actitud que ens permet viure plenament el present, amb la ment i el cos sincronitzats. Sense concentració vivim disgregats, cosa que impossibilita sentir-nos satisfets. No visquem de cos present, que no és viure, sinó gaudim de cada instant amb la totalitat del nostre ésser.El conreu d’aquestes actituds –relaxament, joia, consciència i centrament- és la clau de la nostra evolució personal i del gaudi en el dia a dia. La nostra felicitat no depèn d’allò que ens envolta, sinó del nostre estat interior i, sobretot, de la nostra manera de relacionar-nos amb el món. Deixem, doncs, de sentir-nos víctimes de les circumstàncies i passem a ser els protagonistes responsables de la nostra acció.
