Fa dies que els mitjans de comunicació no parlen dels refugiats i, quan això passa, podem arribar a tenir la sensació que el problema ha deixat d’existir. Ben lluny d’això, els refugiats continuen aturats a les fronteres, en unes condicions infrahumanes, mentre l’Europa civilitzada es mira el melic, surant en desavinences polítiques i distreta amb referèndums i eleccions que posen de manifest una polarització brutal de la societat. Cada vegada més, s’evidencia la necessitat inajornable d’un canvi en la manera de fer política, perquè la vella política ja no serveix; d’un canvi en l’àmbit de l’economia, perquè l’actual, fonamentada en fum, ja no és útil a una gran majoria, només acontenta a la minoria cada vegada més rica i privilegiada. I en aquest caos, hem de mantenir el cap ben clar si volem transformar la societat en benefici de tots.
La humanitat, com tot en aquesta vida, està en constant procés d’evolució. L’evolució de la consciència, però, no és uniforme, sinó que és una evolució personal. Cada persona adquireix un nivell de consciència diferent, que depèn de l’educació, del sistema de creences, de la moral, etc. Així, doncs, en la humanitat hi conviuen diferents nivells de consciència. El conflicte més greu es dóna quan alguna persona amb un nivell de consciència primari accedeix a llocs de poder. Algú a qui el seu nivell de consciència no li permet veure-hi més enllà de la força o les males arts per resoldre els conflictes, és molt difícil parlar-li de pau o de democràcia, ja que és possible que no entengui cap altre raonament que no sigui la força bruta, perquè cavalca en la creença que la finalitat justifica els mitjans.
Hauríem de tenir molta cura a l’hora d’escollir els nostres governants. No podem caure en l’error de posar al capdavant de la societat persones mancades de la visió profunda que demanen les circumstàncies actuals.
Cal que exigim als nostres polítics que aprenguin a conviure amb la cultura del respecte. Però no tant sols això, sinó que canviïn el diàleg polític i passin de les acusacions a la cooperació, dels judicis a la comprensió, de l’enfrontament a la visió amorosa de l’altre. Cal recuperar la política com a servei a la societat i no com la professió en benefici propi o del partit.
Ara bé, l’evolució del nivell de consciència col·lectiu, depèn del nivell de consciència assolit per cadascú de nosaltres, per tant, a nivell individual, hem de deixar de donar la culpa als altres de la nostra dissort i començar a treballar en el nostre interior per progressar en la nostra evolució personal, contribuint, així, en l’elevació de la consciència de la humanitat.I, sobretot, no hem de defallir quan es donin circumstàncies adverses, sinó maldar per fer sentir la nostra veu denunciant la injustícia. Justament, les adversitats ens han d’esperonar a seguir en el nostre camí personal d’evolució, en la seguretat que cada passa nostra representa un avenç per la humanitat. Recordeu, també depèn de nosaltres.
