Tots tenim llibres a casa, alguns en tenim molts, d’altres més pocs, però d’haver-n’hi, n’hi ha. Altra cosa és saber quins llibres tenim i on els tenim, en el cas que la llibreria no tingui un espai ad hoc i estigui escampada per totes les habitacions.
Això és com tot, a les llars ja se sap, anem acumulant coses i més coses i, quan ens n’adonem, estan a punt de fer-nos fora de casa. Per això, és bo, de tant en tant, dedicar una part del nostre temps a fer inventari d’objectes, de roba, de llibres, d’estris, de coses que fa tant temps que no fem servir, que ja ens n’havíem oblidat i que tenim la certesa que mai més no farem servir.
Fer endreça de racons és un esport que ens fa molta mandra practicar, i és molt difícil d’enquibir en la vida plena d’activitats i obligacions que ens caracteritza, però que, el dia que ens hi posem de debò, en acabar sentim un gran alleujament, alliberats d’aquells objectes que no ens eren útils i reconciliats amb algunes coses que no recordàvem tenir i que ara tornen a tenir un gran sentit per a nosaltres. Els objectes innecessaris retenen part de la nostra energia que, en desfer-nos-en, podem recuperar i reciclar. Vull deixar clar que alliberar-nos d’aquelles coses que no ens fan servei, no vol dir llençar-les, de cap manera! Qualsevol cosa que per a nosaltres ha perdut utilitat, per a un altre pot ser una benedicció. Per tant, regalem tot allò que ha deixat de ser-nos útil a algú que ho pugui valorar.
Si hi parem atenció, podrem adonar-nos que els mateixos entrebancs que ens impedeixen posar ordre en el nostre entorn, també ens impedeixen tenir el temps suficient per conèixer-nos a nosaltres mateixos. Que l’activitat desenfrenada que caracteritza la nostra societat, sovint ens impedeix regalar-nos aquelles estones de pau i silenci que són imprescindibles si volem tenir accés a tota la saviesa que hi ha dins nostre. La conseqüència immediata d’això és que podem arribar a menysprear-nos o menysprear els altres, només per desconeixement.
Tot el que hi ha dins nostre és inútil i no té cap interès mentre en desconeguem el contingut. Però, com els llibres de la llibreria o les coses que ens envolten, esdevé d’utilitat i interessant i, per tant, avaluable, en el moment que coneixem els nostres punts forts i els nostres punts febles, moment en què, som capaços d’acceptar-nos tal com som sense condicions.Cal que fem el possible per aconseguir parèntesis a la nostra vida diària que ens permetin que la pols no se’ns acumuli a l’ànima. Per això, no cal deixar de fer res, sinó simplement destinar uns instants diaris a desempolsar les idees. I això, només ho aconseguirem, quan siguem capaços d’aturar completament el nostre cos i la nostra ment. Nosaltres, occidentals dels segle XXI, a qui ningú no ha ensenyat la manera de tenir accés al cabal de saviesa interior, sovint, tenim dificultat per aturar el cos i la ment, però, com tot en aquesta vida, només es tracta de proposar-nos-ho. I, si la recompensa, és la pau interior, la saviesa i la felicitat, no us sembla una comesa apassionant?
