La llibertat és el bé més preuat de l’ésser humà. La llibertat exercida des de la responsabilitat y el respecte, és la clau de volta de totes les nostres relacions, des de la més personal a la més universal. Una vida sense llibertat no mereix ser viscuda. No és perquè sí que el càstig més habitual infringit a aquells que delinqueixen, sigui la privació de llibertat, com a mesura correctora i dissuasòria.
Ara bé, la llibertat té un preu: la responsabilitat a ultrança i el respecte més exquisit per tot i per tothom. En la mesura que cada un de nosaltres exerceix la responsabilitat que li pertoca i respecta tot allò que l’envolta, el resultat del conjunt és una societat adulta, capaç de resoldre els propis problemes amb justícia, igualtat i solidaritat.
Les societats que deixen el seu futur només en mans dels polítics, com en general hem fet la majoria en els darrers 30 anys, mentre criticàvem –això sí– les seves decisions des de casa, ben asseguts a la butaca, són societats infantils, incapaces de contribuir al bé comú, sinó és a força de lleis i de decrets, i que forgen uns polítics paternalistes, que es creuen per sobre del bé i del mal i que, fins i tot, poden arribar a l’extrem de menystenir aquells que els han votat.
L’exercici de la llibertat té riscos –és clar que sí!–, sobretot aquell que ens fa tanta por que és el risc d’equivocar-nos; per això de vegades preferim deixar les decisions en mans dels altres i així, quan arriba l’error, podem carregar-los els neulers. Però si tenim en comte que la seqüència error–correcció és la clau de volta de tot aprenentatge, defugir el risc d’equivocar-se significa perdre l’ocasió d’augmentar en nostre coneixement.
En uns societat d’essers humans madurs i lliures, els polítics han de ser servidors d’aquells que els han votat, sense més prebendes ni privilegis que ells. I els votants, aquells que han de dir als polítics què volen que facin. Això requereix, però, que tots, administradors i administrats, es treguin la son de les orelles i exerceixin la responsabilitat que els pertoca i, des del respecte més absolut, assaboreixin els beneficis de la llibertat.
La llibertat ben exercida ens fa a tots iguals, perquè tots som responsables del bé propi i del bé comú. Deixa d’existir la diferència entre allò que és meu i allò que és teu, per germinar allò que és nostre i que junts, amb el màxim respecte, hem de preservar i fer créixer.No podem permetre’ns perdre ni un gram més de llibertat. Cadascun de nosaltres ha d’esdevenir capaç de comprendre quines són les seves necessitats i quines les dels altres, on acaba la seva llibertat per donar pas a la llibertat de l’altre. Se’ns gira feina si volem ser complets. Cal tenir present, però, que agafar el brau per les banyes no sempre és agradable ni engrescador, però és imprescindible per continuar essent éssers humans lliures, i això és irrenunciable.
