A mesura que s’atansa la primavera, els dies es van allargant i el sol augmenta la seva escalfor, la vitalitat va prenent possessió del món. Un món que surt de la letargia impresa per l’hivern, que ens ha convidat a replegar-nos en nosaltres mateixos i a fer-nos testimonis presencials del nostre batec més íntim.
Si el temps de fred és el paradigma de la relació interior, de la introspecció; a mesura que el fred va desapareixent, arriben les ànsies de florir novament, dirigint-nos a l’exterior, en un viatge que culminarà amb la calor, i que ens convida a la relació plena amb l’entorn, a l’art de la comunicació. I és que el món està tan ben fet! Els cicles naturals són una programació perfecta que ajuda, si hi estem connectats, a renovellar constantment tot el nostre ésser, donant a cada moment les condicions més favorables per a la salut, el benestar, la joia.
Tot i aquest inici d’escrit amb tocs poètics, idíl·lics i bucòlics, no perdrem de vista l’altra cara de la moneda. Malgrat l’harmonia de la creació, els éssers humans, en un rampell d’orgull, en el decurs del temps, ens hem entossudit a modificar molts processos naturals, amb la ingènua intenció de millorar-los, quan, en realitat, la natura és la perfecció en si mateixa. L’home, ara per ara, és lluny de fer res millor, i a més fa tota la impressió que s’esmerça a empitjorar-ho.
Els processos de la natura són pacients, harmònics, sense trasbalsos, sense precipitacions, sense grans escarafalls, en una simfonia constant d’equilibri. Només calia observar-los i fer el possible per respectar-los. Lluny d’això, l’ésser humà ha pretès modificar-los amb les eines de la seva ment matussera, aconseguint, entre altres calamitats, la desforestació de la selva, la contaminació dels conreus, l’acidificació de rius, mars i atmosfera. Resultat final: pèrdua progressiva de la salut i el benestar d’una part dels habitants del planeta i la condemna a la pobresa de l’altra part, que és la majoria de la població mundial, i tot això en benefici de molt pocs.
Actualment, cada dia hi ha més incidència de malalties greus i estranyes, que ningú no sap com guarir i, en lloc d’intentar resoldre’n les causes, la gran indústria inventa nous fàrmacs, d’una agressivitat fora mida i efectes secundaris incalculables, que lluny de retornar-nos la salut, ens condemnen a una cronicitat insalubre, però representen, això sí, un negoci immillorable per a uns quants.Malgrat tot, encara som a temps d’adonar-nos de la magnitud de la tragèdia i d’esmerçar-nos a recuperar la naturalesa en la seva essència. Recuperar l’equilibri és a les nostres mans. No podem continuar fent el joc a una indústria assassina que es dedica a adulterar les nostres fonts de vida. Només de nosaltres depèn que aquells productes nocius per a la salut deixin de ser negoci. Per aconseguir-ho hem d’estar amb els ulls ben oberts per tal d’evitar caure en els paranys de les campanyes publicitàries, que lluny de procurar per nosaltres, obeeixen a interessos sense escrúpols. No oblidem mai que formem part de la natura i que l’únic que cal és arrenglerar-se amb el creador, posant les regnes de la nostra vida a les seves mans.
