La vida és una successió d’instants que es correlacionen entre ells, cada nova vivència, és conseqüència de vivències anteriors. Cada elecció, en el moment present, tindrà conseqüències en un futur més o menys llunyà. I tot plegat conforma un conjunt de petites morts que engendren nova vida: a cada instant, perdem tot allò que teníem a l’instant anterior i en contrapartida, guanyem tot allò que tenim en el moment present.
Tot, en l’univers, està sotmès a un canvi constant. No existeix cap instant idèntic a un instant anterior. Nosaltres som persones diferents i en progrés constant, així com tot allò que ens envolta. Tots i cada un de nosaltres tenim l’oportunitat de créixer i de millorar en el moment present. No podem canviar el passat, ni som capaços de preveure el futur, el nostre únic moment de poder és aquí i ara. Aferrar-se al passat, lamentant-nos dels nostres errors, no serveix de res, ni tampoc restar esporuguits pel quelcom que encara ha d’arribar. Només la vivència plena del present ens pot donar una visió autèntica de la nostra realitat i l’oportunitat d’aconseguir canvis en la nostra vida.
La manca de vivència del present és una característica del nostre món estressat, que ens manté contra les cordes de les nostres infinites obligacions i responsabilitats, massa sovint estèrils, vivint habitualment en un món irreal. Això ens condemna a la sensació de viure separats de tot i de tothom i de dependre només de les nostres pròpies forces.
Una estona de meditació diària ens ajuda a baixar del tren del caos i de l’estrès, perquè ens permet aturar la nostra ment i guanyar l’habilitat de viure plenament el present, alliberant-nos tant de les culpes i els ressentiments del passat com de les pors del futur. Només així, podem esdevenir plenament conscients dels nostres actes i progressar adequadament pel camí de la felicitat.
Hem estat creats per ser, per viure, per ser feliços i no assolim la nostra fita quan confonem els nostres objectius. Quan qualsevol rutina diària, per exemple, esdevé la nostra fita, perdem el sentit veritable de nostra existència i som incapaços de ser objectius, d’avaluar i d’agrair totes les coses bones que hi ha a la nostra vida, esdevenint autòmats infeliços que vegeten en lloc de viure.
La nostra vida és responsabilitat nostra i només nosaltres podem fer que canviï. La nostra felicitat depèn només de la nostra capacitat de ser i de la nostra capacitat d’estimar, amb plena consciència en el moment present, impedint que el passat o el futur condicionin la nostra existència.Reconeguem-nos com a éssers nous i acabats d’estrenar a cada instant, des de la seguretat que aquell ésser que érem l’instant anterior ha mort per poder engendrar-nos tal i com som ara. La nostra vida és un regal que no depèn de nosaltres. Nosaltres tenim la sort de gaudir-ne i la possibilitat de ser infinitament agraïts.
