Les vacances més llargues, per norma general, són a l’estiu i, en un percentatge molt elevat, el mes d’agost. Així doncs, a hores d’ara, molts ja estem gaudint al màxim d’aquest període que possibilita fer activitats que, durant el curs, la feina no ens permet. És temps de recarregar piles i d’alliberar la ment d’obligacions i de pensaments, de dedicar-nos més a la contemplació que a l’activitat frenètica que tant ens caracteritza.
Perquè la nostra salut sigui òptima, la nostra vida hauria d’estar composada per períodes d’activitat i períodes de descans, simultaniejats. Aquest ritme intermitent és, precisament, allò que fa que ens puguem recarregar d’energia per avançar en el nostre camí d’aprenentatge.
Si durant el curs la nostra activitat ha estat més frenètica de la que hauríem volgut, ara toca descansar. El descans ens dóna l’oportunitat de digerir tot l’ensenyament rebut i, alhora, dóna un respir al nostra cos. Per tant, és imprescindible que aprofitem aquesta època de vacances per fer tot allò que el treball ens ha impedit i, sobretot, procurar que el nostre cos gaudeixi de la natura. Amb el trencament de la rutina aconseguim que el nostre organisme arribi a regenerar-se. Així, doncs, no ens oblidéssim pas d’assegurar el repòs.
Assegurem-nos banys de sol amb mesura, sobretot a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda; banyem-nos al mar, en qualsevol rierol o, en el pitjor dels casos, en qualsevol piscina. Mengem sempre que puguem les bones amanides que l’estiu ens regala i sadollem-nos de sucs de fruita que apaivaguen la nostra set i ens proporcionen totes les vitamines. Movem el cos, caminem almenys una hora al dia per tal d’enfortir el cor, regenerant, així, tot l’aparell circulatori.
Fem, quatre vegades al dia, 20 respiracions profundes que banyin el nostre organisme amb una onada d’oxigen, i llegim llibres que ens distreguin, que ens engresquin, que ens facin riure, que ens facin somniar. No és aconsellable llegir llibres de treball o d’estudi, si no és absolutament imprescindible.
I, sobretot, no fem vacances d’estimar. Les vacances ens faran augmentar el temps de convivència amb els nostres éssers més propers. Si no en som conscients pot passar que, en haver-hi més temps per estar junts, augmentin també les friccions i els problemes.Cal, doncs, que tinguem molt present, i durant les vacances més que mai, que estimar vol dir acceptar l’altre sense condicions, tal com és, sense cap intenció de voler-lo canviar. No deixem de procurar una vida fàcil a tots aquells que ens envolten. Estimem-los amb vehemència i apassionament. Estiguem disposats a donar-ho tot sense esperar res a canvi. Recordeu que la recompensa és la pau interior, l’assossegament i la felicitat que tant anhelem. Tingueu unes bones vacances!
