Com aquell que no vol la cosa, hem arribat al darrer escrit del 2015 i, com cada any, a frec de les festes de Nadal, és un bon moment bé reconciliar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres, amb la vida i, també, perquè no, amb la mort.
Nadal ens ofereix la possibilitat d’alliberar-nos de totes aquelles càrregues innecessàries que durant l’any ens han neguitejat, de totes les pèrdues que s’han endut una part de nosaltres mateixos, de tots els neguits que dificulten el nostre camí, perquè posa a primera línia allò que és veritablement essencial: l’amor gratuït, generós i solidari, l’amor en majúscules.
Tot el temps que durant l’any la nostra ment ens ha ancorat en el passat, amb pensaments d’enuig, de ràbia, d’enveja, de pena, de solitud, d’impotència, …, o ens ha fet viure pendents del futur, esporuguits, tensos, angoixats, …, és temps perdut, és temps que no hem viscut, perquè la nostra ment anava per una banda i el nostre cos per l’altra i, en aquesta dissociació, és com si no existíssim.
Si el cos i la ment no viuen el mateix moment cronològic, allò que vivim no se’n pot dir vida, perquè restem tancats en nosaltres mateixos, massa preocupats per les nostres coses i som incapaços d’obrir-nos al món, als altres, única cosa que ens permet estimar i créixer.
Potser aquestes festes podríem trobar alguna estona per, en silenci, prendre consciència del temps que realment hem viscut, i potser tindrem sorpreses. Ara bé, si ens adonem que hem viscut molt poc, no ens desesperéssim pas, som a temps de recuperar el temps perdut, d’ara en endavant. La clau rau a lliurar-nos al servei dels altres. Mentre estimem estem exactament on hem de ser, perquè estem ancorats en el present i tenim percepció plena de la realitat.
En els temps que vivim, més que mai, cal que tots, absolutament tots, tinguem la consciència el més desperta possible, per poder veure quina ha de ser la nostra aportació per apaivagar les grans diferències que fan que la vida d’alguns éssers humans no sigui vida, perquè hi ha altres éssers humans que es dediquen a fer-los la vida impossible.
Només si ens hi posem tots podrem eradicar la injustícia d’un món que es mou al ritme dels diners d’uns quants, mentre la resta ens ho mirem amb impotència. L’única condició és que hi anem tots junts i, sense excloure ningú. Seguim sortint al carrer a exigir allò que és just, allò que ens pertany com a éssers humans que som, sense oblidar que l’univers està a favor nostre. No oblidem que la tendresa de l’Infant és l’ajuda sempre present, la força que ens depassa, que vetlla per nosaltres, que ens agombola amorosa en el desgavell i que no ens abandona mai en els moments difícils.Tinguem tots un bon Nadal! Us espero a la porta del 2016, renovats i contents.
