La nostra societat viu en els darrers temps un viatge vertiginós, encara no sabem ben bé on arribarem -tot i que molts sabem on ens agradaria arribar-, curull d’entrebancs, de frenades, de desavinences, de manca d’acord, de negociacions que es perllonguen fins l’infinit, de situacions que fan trontollar les voluntats i ens condemnen a torrents d’eufòries seguides de desànims.
Tots podríem estar d’acord en que la situació que ens toca viure no és la que més desitgem, ara bé, això sí, aquesta és la realitat, és el nostre present que ens interpel·la i ens recorda que les coses són com són i, sovint, no com ens agradaria que fossin.
Aquestes experiències apareixen en molts moments de la vida, són la constatació clara de què no tot és a les nostres mans, i, alhora, en moments així, cal recordar que l’univers treballa a favor nostre i que malgrat les nostres desavinences, malgrat els nostres desacords, malgrat les nostres mancances, estem en molt bones mans i els nostres desitjos seran acomplerts.
Cal, doncs, no tancar mai la porta a l’esperança, fonamentada en la confiança de què tot acabarà bé, potser no de la manera que nosaltres imaginem, però bé. Quantes vegades hi ha resultats que ens sorprenen perquè no ens havien ni passat pel cap i, en canvi, hem de reconèixer que és el millor que podia passar?
Per tot plegat, la proximitat de les festes que s’acosten ens ha de donar aquell punt de serenitat per deixar-nos amarar de confiança i alliberar-nos de tensions, pors, angoixes i mals auguris.
Nadal té el poder de despertar-nos aquella part més pura i innocent que roman intacta en l’estança més noble de la nostra ànima, la nostra connexió amb l’univers, representada per l’Infant que entre bolquers, des de la seva petitesa i indefensió més absolutes, és la llum que il·luminarà tota la nostra vida. Oi que sabeu de què parlo?
Així, per molt que el brogit del món intenti emmudir aquesta infant, resistim-nos-hi i fem-lo viure amb totes les nostres forces, traguem-lo fora perquè s’airegi, torni a mostrar-nos l’essència i revisi el rumb de la nostra vida.
I, sobretot, siguem pacients, deixem que les coses segueixin el seu curs sense neguitejar-nos. No permetem que la fressa mediàtica ens faci perdre els nervis. Protegim-nos de la immediatesa i sapiguem albirar a llarg termini sense por. Recordeu: estem en molt bones mans!Les respiracions profundes asserenen, recordeu?, fem doncs d’aquesta eina la nostra millor aliada i no perdem més temps en el desànim, en lloc d’això, dediquem-nos només a estimar i fer la vida fàcil a aquells que ens envolten, i el que hagi de ser arribarà i serà bo.
