Encara consternada pels atemptats a París de fa uns dies i tenint en compte l’ambient de pànic que aquests han infós a les nostres vides, m’agradaria anar una mica més lluny dels titulars dels mitjans i qüestionar-me el perquè d’aquesta experiència surrealista que ens toca viure.
Vivim en un món molt complex, un món amb immenses desigualtats, un món en el qual la informació de qualsevol racó del planeta ens arriba a tots amb una immediatesa insultant. Un món on els interessos creats d’alguns són la misèria de molts. Un món on el diner ha esdevingut el déu que ens governa sense pietat. I en aquest món, els europeus ens hem erigit en la classe civilitzada i gosem titllar de bàrbars aquells que no pensen com nosaltres, sense preguntar-nos si tenim alguna cosa a veure amb el seu capteniment.
És molt possible que no tot ho haguem fet bé, quan en ple segle XXI tenim una allau de refugiats de guerra, vagarejant per la nostra gran Europa, sense que els nostres governants siguin capaços de gestionar-ho com cal, i, alhora, una altra allau d’immigrants que fugint de la misèria perden la vida a milers, cada dia, prop de les nostres costes. Tot plegat, una clar retrat de drets humans trinxats irremeiablement.
Enmig de tot aquest garbuix, em venen al cap algunes preguntes:
A qui beneficia l’existència d’Estat Islàmic?, o, el que és el mateix, quins països estan venent armes a Estat Islàmic?,… i quins als bàndols de països en guerra?
Com és possible que ciutadans europeus de tercera generació, prenguin part en atemptats contra el poble que els ha acollit?
La resposta de l’Europa civilitzada als atemptats de París, ha de ser bombardejar poblacions de Síria?
La nostra reacció per les víctimes europees és equivalent a la nostra reacció pels milers de víctimes diàries de les guerres declarades des d’Europa o des dels Estats Units?, …i pels milers que perden la vida a les costes de la Mediterrània?
Segurament, la resposta a aquestes preguntes ens podria fer entendre una mica més l’arrel del problema i, alhora, podríem entrellucar-ne la solució. La veritat és que, de ben segur, darrera de tot plegat hi ha una immensa quantitat de diners en joc, que aquells que se’n beneficien no estan disposats a prescindir-ne. No hi ha altra solució que arribar a tolerància zero amb els fabricant d’armes, perquè, no ens enganyem, no hi ha cap mena de diferència entre un ésser humà assassinat a París i un ésser humà assassinat a Síria, o un altre ésser humà ofegat en la recerca infructuosa d’un món millor, tots ells són germans nostres. No hi ha cap justificació, cap, ni per a atemptats terroristes ni per a declaracions de guerra fetes des dels estats “civilitzats”. Ja que el nostre benestar s’ha construït sobre la misèria d’altres, ara tocaria abandonar la hipocresia i cercar solucions globals que eradiquin el problema, lluny de perpetuar-lo amb l’«ull per ull».