La vida és una gestió constant del canvi. Instant rere instant, perdem l’instant anterior, sigui quin sigui, bo o dolent, gratificant o molest. A nivell físic, a cada instant, perdem una infinitat de cèl·lules que moren per donar-ne pas a d’altres de noves. A nivell mental, cada nou pensament, enterra literalment el pensament anterior. A nivell emocional, cada nova emoció és un adéu a aquella que l’ha precedit. A nivell de relació, i amb el pas dels anys, ens toca aprendre a gestionar la pèrdues d’aquells éssers estimats, que conformen el nostre entorn, i que, com no podia ser d’altra manera, es modifica constantment. La flor que ahir s’obrí per embellir la nostra llar, demà es marcirà, per donar pas a una altra flor, de característiques idèntiques, però amb la força intacta de la saba nova.
Així doncs, en aquesta vida hi ha ben poques coses que siguin segures i permanents. Més ben dit, només n’hi ha una que sigui segura: que un dia deixarem aquest món. I encara aquesta és incerta, en el sentit que no sabem ni com, ni quan. Malgrat això sovint vivim inconscientment, en una sensació d’immortalitat malentesa que només trontolla quan ens toca, a la vora, el traspàs d’algú conegut.
Per tal de superar aquest univers de canvi, podem caure en la temptació de buscar la seguretat en coses passatgeres que no fan més que allunyar-nos de la nostra veritable comesa que és viure feliços fent feliços els altres.
Per poder créixer cal deixar-se anar en els braços de la vida i deixar-se embolcallar per la incertesa, assaborint cada moment com si fos el darrer, com a únic mitjà per esdevenir persones amb tot el sentit de la paraula.
Hem d’aprendre a caminar per la corda fluixa sense que això ens neguitegi, en la confiança que mai no ens ha de mancar res i que la vida ens donarà a cada moment allò que ens cal per avançar en la nostra evolució personal. Cada una de les situacions que vivim, són imprescindibles per al nostre aprenentatge i, massa sovint, aprenem més coses de les situacions inesperades i difícils que no d’aquelles que veiem venir i plaents.
L’habilitat de viure el moment present, acceptant la realitat tal com és, sense voler-la manipular, fa que la nostra vida llisqui suaument pel camí correcte . El nostre nivell de consciència no sempre ens permet saber què és el millor per a nosaltres, però sí que sabem que el procés de la vida té un sentit únic per a cada persona i que n’hem d’extreure el màxim coneixement.No deixem que res ni ningú ens esporugueixi ni ens neguitegi. Cada esdeveniment, per poc que ens agradi, va acompanyat de grans veritats que ens ajuden a enfocar la nostra vida. Les pors i els neguits només serveixen per frenar el nostre creixement i impedir-nos poder gaudir plenament del present. I sense el present esdevenim eixorcs, perquè som incapaços d’estimar. L’amor només pot brollar de tots els racons del nostre ésser quan ens plantem aquí i ara.
