Actualment esteu veient El retorn a la innocència

El retorn a la innocència

Comparteix en

Des del moment del naixement, la nostra vida és un enfilall de petites o grans experiències, que van conformant la nostra escala de valors, les nostres creences i la nostra manera de veure el món, i de viure-hi.

L’infant és una esponja que absorbeix absolutament tot allò que percep al seu voltant, cosa que li permet aprendre-ho tot d’aquells que l’envolten. Dissortadament, l’infant aprèn molt més allò que veu fer, que no pas allò que li diuen que ha de fer. L’infant, doncs, aprendrà a repetir amb una exactitud meridiana els comportaments que observa al seu voltant.

Hi ha un moment a la vida, que l’infant descobreix que pot dir mentides i que els altres se les creuen. És el moment de la pèrdua de la innocència. És quan aprenem a fer comèdia, a fer coses diferents d’allò que diem i així comencem a ser un mal exemple per als més petits que ens observen. Aprenem a reprimir les nostres emocions per por de mostrar-nos febles als altres. Aprenem, en definitiva, a interpretar rols diferents a nosaltres mateixos, fins l’extrem que sol arribar el dia en què ni nosaltres sabem ben bé qui som. Ens adonem que ens hem desconnectat de la nostra essència veritable, que sovint resta oblidada en un racó de la nostra ànima.

Prendre consciència d’aquesta situació, és ja emprendre el camí de la recuperació plena. Això fa que molts de nosaltres, quan som adults, i ens adonem d’aquestes mancances, maldem per emprendre el camí de retorn a la nostra autenticitat, a la nostra veritat, a la nostra innocència, recuperant així el nostre infant interior per poder fer realitat la missió que ens ha estat encomanada.

És el moment de prendre consciència de les limitacions dels nostres educadors que, amb tota la bona fe, ens han ensenyat allò que creien que era correcte, però també ens han traspassat part de les seves mancances, de les seves rigideses, de les seves pors.

Adonar-se d’això, no és motiu per emprendre una croada en contra dels nostres educadors, ans tot el contrari, ens ha de fer reaccionar per, si més no, poder ser una millor imatge per als ulls tafaners i delerosos de coneixement dels infants que ens envolten.

Ara i sempre és bona hora per fer dissabte del nostre interior i alliberar-nos de tots aquells comportaments que ens esclavitzen i ens impedeixen ser autèntics, veraços i bones persones. I en aquesta tasca, són els infants qui ens hi ajudaran.Els infants tenen un pou de saviesa natural i sense màcula per mostrar-nos, justament allò que nosaltres hem perdut pel camí. Observant-los amb atenció aprendrem a alliberar-nos de les màscares que ens amaguen el rostre i ens posen pals a les rodes de la nostra vida. Només podrem aprendre a viure, si tornem a viure com infants.


Comparteix en