A aquestes alçades de la vida (tot just encetats els 65) i després d’un grapat d’escrits en aquestes pàgines, em ve de gust parlar de tres aspectes que considero fonamentals per realitzar-nos com a éssers humans, viure satisfets i potenciar l’augment progressiu del nivell de consciència. Són aspectes de la vida que tots coneixem, però que, sovint, embolicats en el remolí d’activitat en què ens té immersos la nostra societat, obviem i ens perdem per camins secundaris, que només ens menen al desànim, a la insatisfacció, a la infelicitat.
Els tres aspectes fonamentals i imprescindibles, si volem esdevenir éssers humans complets, són l’amor, el perdó i l’agraïment.
L’amor és la nostra essència, el principi i el fi de tot, allò que som quan ens buidem de tots els comportaments que en limiten. Sense amor, l’home resta abocat a l’autodestrucció. Amb amor tot és possible. Estimar de veritat ens assegura el bon camí. L’amor, això sí, ha de ser gratuït. Si el nostre amor espera recompenses, ja no és amor, és prostitució. L’amor, més que un atribut propi de la naturalesa humana, és quelcom que està per sobre de nosaltres mateixos, i que ens fa capaços de transcendir la nostra pròpia naturalesa.
Per fruir de la presència de l’amor hem de netejar la nostra ment de tots aquells sentiments que ens lliguen al passat, i aquí és on la capacitat de perdonar pren protagonisme. Sense aquesta capacitat, restem aferrats als sentiments de culpa i a tota mena de ressentiments, que ens emmanillen impedint-nos viure el present. Perdonant-nos a nosaltres mateixos i perdonant aquells que ens hagin pogut ofendre, trenquem les cadenes que ens immobilitzen i esdevenim lliures d’estimar, perquè l’amor només es pot expressar en el present. En definitiva, hem de buidar el nostre interior de tot el que pugui ser un obstacle, per poder convertir-nos en un receptacle digne, on l’amor hi pugui fer estada.
També hem d’aprendre a mirar la vida amb ulls nous a cada moment, per convertir-nos en ésser innocents, recuperant la capacitat d’agrair. L’agraïment ens permet prendre consciència de totes les coses bones que hi ha a la nostra vida, que són moltes. Quan la inconsciència ens fa desagraïts, la nostra vida passa del color, al blanc i negre; no podem gaudir de res ni de ningú, perquè no ens adonem de la nostra sort. Però, si ens hi entossudim, fins i tot en els moments més difícils, trobarem motius d’agraïment; és més, són els moments difícils aquells que ens ofereixen una visió més clara de la nostra realitat i ens fan tocar de peus a terra. Només podem ser feliços si som agraïts.I és desenvolupant aquests tres potencials -l’amor, el perdó i l’agraïment- que serem capaços de donar la vida per l’altre; de renunciar a tot, fins i tot a les nostres idees, per estar més a la vora de l’altre; de perdre-ho tot per fer-nos u amb l’altre. Capaços d’estimar sense esperar res a canvi, capaços d’estimar aquells que no ens estimen, capaços de transcendir-nos a nosaltres mateixos, capaços de viure feliços i en pau.
