Tot allò que ens envolta té vida, una vida que emana de cada ésser, es confon i s’harmonitza en un tot meravellós. Cada planta, cada pedra i, en definitiva, cada ésser viu té una manifestació única i singular, que el transcendeix.
Els éssers vius hem estat creats per viure en harmonia amb la natura. Les zones habitades plenes d’asfalt i amb escassetat de vegetació, possiblement, no eren presents en el projecte original de l’univers. Són obra nostra que, amb les mancances que ens caracteritzen i, sovint, en nom d’allò que anomenem civilització, no només hem anat desafiant les lleis de la natura, sinó que a més en moltes ocasions hem acabat posant-nos-hi d’esquena.
No és d’estranyar que les persones que vivim en ambients molt urbanitzats, tot i gaudir de totes les comoditats del món, siguem éssers cada vegada més febles, propensos al desànim, a les depressions i a la malaltia. La causa principal és l’aïllament.
Prendre consciència d’aquest fet, ens obliga a fer el possible per reconduir la nostra situació d’inferioritat. Hem de maldar per recuperar la nostra relació amb la pròpia respiració, font de vida primordial; cercar espais lliures de contaminació per fer respiracions profundes, i, naturalment, fer tot allò que estigui al nostre abast per revertir el mal que haguem pogut fer.
És urgent que cerquem el contacte directe amb la terra. Descalcem-nos sempre que puguem, caminem per la muntanya, trepitgem la gespa, passegem a trenc d’onades. Hem de fer un pla de supervivència, que ens permeti refer-nos del nostre aïllament urbà. No deixem escapar cap ocasió de fondre’ns amb la natura, recuperant així la nostra vitalitat. El contacte amb els arbres, amb les pedres, amb totes les plantes ens harmonitza i ens retorna al nostre estat original.
Quan estem harmonitzats floreix, com per art d’encanteri, la nostra confiança bàsica, s’intensifica la nostra capacitat de gaudi, podem gestionar en pau les nostres emocions, la nostra capacitat d’estimar es multiplica, la nostra creativitat i la nostra intuïció s’intensifiquen i, tot plegat, ens permet transcendir les nostres limitacions com a éssers humans, i fondre’ns amb l’energia universal.
Sempre que puguem, sortim de la nostra closca i posem-nos en contacte amb la natura que ens envolta. No esperem més per tancar el televisor i immergim-nos en l’espai obert. Retrobem-nos amb els altres éssers que ens envolten i estimem-los. L’amor és l’energia més sanadora que existeix.No ho deixem per a demà. Estimar i respectar la natura ens permetrà restituir-ne l’equilibri. Estimem i respectem tot allò que ens envolta, com a únic camí de retorn a casa, com a únic camí que ens permetrà estimar-nos i respectar-nos a nosaltres mateixos, tal i com ens mereixem i, alhora, ser un regal per als altres.
