La nostra vida, tota, és una successió més o menys ordenada de presa de decisions. Conscientment o inconscient, instant rere instant, cadascun de nosaltres va decidint el pas següent a donar.
Alhora, tenim un entorn, una família, uns veïns, uns companys de feina, uns mitjans de comunicació, una societat, en definitiva, que ens condiciona i que sovint intenta influir en la nostra presa de decisions. No cal dir, que és molt important prendre consciència de la nostra responsabilitat en cada pas de la nostra vida, per no caure en la temptació de deixar-nos influir, declinant la nostra responsabilitat i, després, donar la culpa als altres dels nostres errors.
Deixant clara, doncs, la responsabilitat de cadascú a l’hora de menar la pròpia nau, hem de tenir molt en compte que sempre i en tot lloc tenim dues opcions clares: escollir la pau o bé escollir el conflicte.
Escollim el conflicte quan restem atrapats per aferraments a sentiments de culpa i a ressentiments de passat, cosa que ens condemna a un futur curull de por, que ens impossibilita la vivència plena del present.
Escollim la pau quan ens entossudim a enfocar tota la nostra atenció només en el present, així alliberats de les pors, serem lliures d’escollir i capaços d’estimar.
Ens pot ser de molta ajuda, davant de qualsevol situació, fer-nos les preguntes següents:
Escullo experimentar la pau o el conflicte?
Escullo experimentar Amor o por?
Escullo ser un cercador d’Amor o un cercador de culpes?
Escullo ser una persona que dóna Amor o que cerca Amor?
Aquesta comunicació (verbal o no), és amorosa envers l’altre o ho és només envers jo mateix?
Només així podrem ser plenament conscients de l’estat de la nostra ment, per poder enfocar-la en la direcció adequada.
Hem de començar a examinar els nostres pensaments, per poder exercir amb encert la responsabilitat que ens pertoca. Cal que tinguem clar que no cal que el nostre entorn canviï, perquè nosaltres puguem ser feliços. Deixem de donar la culpa als altres del nostre estat.Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, no determinen en cap cas ni la nostra capacitat d’estimar, ni la nostra capacitat de viure en pau. És molt important tenir en compte que rebrem només allò que siguem capaços de donar. Entossudim-nos a estimar i l’Amor esdevindrà el protagonista de la nostra vida.
