Hem començat un nou any curull d’oportunitats, curull de reptes, curull de possibilitats, tant a nivell personal com a nivell social. Un nou any que podem esculpir d’acord amb allò que desitgem. I ho dic així perquè -a aquestes alçades ho hauríem de saber-, depenent d’allò que sembrem en el nostre dia a dia, allò serà el què recollirem demà.
I és que massa sovint ens oblidem de la nostra capacitat d’influència tant en nosaltres mateixos com en el nostre entorn. No ho dubtéssim pas: el món que ens envolta depèn únicament i exclusiva de la nostra mirada personal i intransferible. Allò que passa fora de nosaltres no és més que una projecció fidel d’allò que passa al nostre interior. Conscients d’aquest fet, no podem fer altra cosa que posar fil a l’agulla perquè el nostre interior sigui una bassa d’oli, si volem que l’exterior es pacifiqui.
I, sobretot, procurem no caure en la temptació de pensar que tot allò que ens passa de negatiu és a causa dels altres, perquè, creieu-me, no és així. Si som capaços de parar-hi l’atenció necessària, podrem descobrir que tot allò que ens desagrada de l’entorn, no és més que un reflex de les nostres lluites internes. Aquesta, amics, és la crua realitat que ens ofereix dues possibilitats: obviar-ho i seguir carregant els neulers als altres; o esmerçar-nos a fer un treball personal que pacifiqui el nostre interior.
Hem de reconèixer i eradicar tots aquells pensaments de judici, de condemna, d’odi, d’intolerància, de manca d’acceptació, de creure’ns millors que els altres, de menyspreu, de rebuig, …, en definitiva, tots aquells pensaments que fan visible la nostra mala relació amb nosaltres mateixos i ens allunyen dels altres; i substituir-los per pensaments que sembrin pau, concòrdia, acceptació, amor, …, en definitiva, tots aquells pensaments que ens permeten acceptar-nos tal com som i acceptar els altres sense condicionar-los.
Està escrit: “No us hi torneu contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya’l dos quilòmetres” (Mt 5,39-41) o bé “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen” (Mt 5,44).
Només des d’un esperit pacificat, serem capaços de projectar la pau al nostre voltant, només acceptant-nos i estimant-nos tal com som, serem capaços d’estimar i de respectar els altres com Déu mana.L’opció és personal i intransferible, exactament com la nostra mirada al món. Esmercem-nos aquest nou any a canviar per dins, si estem disposats a participar en la construcció d’un món millor. Un món que es conforma amb suma de les humils aportacions de tots aquells que en formem part