Actualment esteu veient Conviure amb la diferència

Conviure amb la diferència

Comparteix en

Quantes vegades, en la nostra vida quotidiana, hi ha circumstàncies que s’escapen de la nostra comprensió? En quantes situacions som incapaços d’explicar-nos el perquè de moltes coses, el perquè de molts comportaments humans, el perquè de moltes injustícies que s’esdevenen i que posen a prova la nostra escala de valors?

Molts dels fets que fan trontollar la nostra estructura interna i ens fan caure en el desencís, en la insatisfacció i en la depressió són una conseqüència de les dificultats que tenim per conviure amb la diferència.

Tots, absolutament tots, estem fets amb un motlle únic i irrepetible. No existeixen dues persones absolutament iguals, ja que tots som un conjunt de cèl·lules, de percepcions, d’emocions, de sensacions, que depenen de la nostra història personal, del nostre ambient determinat, de les nostres experiències i de les nostres relacions. Prendre consciència d’aquesta diversitat en què estem immersos, és la clau de volta per entendre el nostre univers i és de vital importància per adaptar-nos al medi i fer front a la realitat.

Per acabar-ho d’adobar, tots, absolutament tots, som una col·lecció de contradiccions. Cada un de nosaltres, en moltes ocasions, és incapaç d’entendre totes les seves reaccions i, per tant, molt més incapaç d’entendre les dels altres.

Atesa aquesta realitat, només des del respecte i la comprensió podrem viure, conviure i donar els fruits que ens pertoquen. No serveix de res barallar-se constantment amb la realitat, cosa que ens pot fer romandre en un cau de negativitat que distorsiona la nostra percepció i la nostra vida.

Ara bé, si hi parem atenció, podrem adonar-nos del munt de qualitats que omplen la nostra vida i la dels altres. Només en la recerca constant d’aquestes qualitats, podrem decantar la balança de la nostra comprensió, passant d’una visió catastrofista de la vida a una visió optimista i molt més saludable.

Recordem sempre que l’univers està en un equilibri constant, que les circumstàncies positives i negatives es complementen i asseguren aquest equilibri. Entossudir-nos, doncs, només a veure la vessant negativa ens fa perdre consciència de la realitat i ens fa esdevenir desagraïts.

Està escrit: “Sigueu imitadors de Déu, com a fills seus estimats” (Ef 5,1). Intentem passar d’un comportament crític, tant amb nosaltres mateixos com amb els altres, a un comportament respectuós i comprensiu. Totes les circumstàncies tenen sentit i són un ensenyament. Tots els comportaments estan fonamentats en l’escala de valors de cadascú. Totes les escales de valors, ens agradin o no, són igualment respectables. Observem, doncs, la vida sense prejudicis, des del respecte més absolut per tot i per tothom. La vida és un misteri a viure i no un problema a resoldre.


Comparteix en