En temps difícils, en temps d’incerteses, només ens queda la confiança. Confiança en nosaltres mateixos i en el procés de la vida que -ho sabem- ens oferirà allò que ens convé, malgrat que de vegades no ens acabi de fer el pes. La confiança s’obté quan desenvolupem el respecte, l’atenció i l’amistat per nosaltres mateixos. Sense confiança ens veiem obligats a malbaratar un gran cabal d’energia per protegir-nos de tot i de tothom i, fins i tot, de nosaltres mateixos. Som incapaços de defensar els nostre límits, cosa que fa que els altres puguin envair amb facilitat el nostre àmbit, sigui a nivell físic, mental, emocional o espiritual.
La confiança bàsica s’assembla molt a respirar. Respirar és natural i no ens hi hem d’esforçar gaire. Simplement respirem. Quan exhalem confiem, no ens qüestionem, que després vindrà una inhalació. Quan mengem confiem, donem per fet, que el nostre aparell digestiu digerirà allò que mengem. Quan fem una passa per caminar, confiem, no ens plantegem, si la terra ens sostindrà.
La meditació és l’eina per recuperar la confiança perduda. La pràctica de la meditació ens permet aprendre a deixar anar, més enllà de les nostres pors i de falses imatges de nosaltres mateixos i del món que ens envolta.
Tots els nostres estats d’ànim, siguin els que siguin, són mereixedors de confiança. Tant la tristor com la joia són mereixedors de confiança. Es fa difícil confiar en el nostre estat d’ànim perquè massa sovint no ens permetem experimentar-lo en plenitud. La tristor i l’avorriment, per exemple, són estats d’ànim que ens volem treure de sobre perquè ens resulten desagradables. Ara bé, cal tenir en compte que, quan intentem alliberar-nos-en el què fem és enfortir-los. Si, en canvi, els deixem ser, els vivim plenament, podrem acceptar-los sense judicis i transformar-los.
En temps difícils, es fa més que necessària que mai la meditació que ens ajuda a sentir-nos i a conèixer-nos tal com som ara. Tant senzill i profund alhora. Es tracta d’aprendre a tenir una relació profunda i honesta amb nosaltres mateixos.
La confiança bàsica, un cop experimentada, sempre està a la nostra disposició, és anterior als nostres pensaments i als nostres sentiments. No depèn dels nostres estats d’ànim ni de les nostres interpretacions. Es tracta d’un estat mental bàsic que sempre està a la nostra disposició. Quan confies t’alliberes de la tensió entre els oposats -dolor/plaer, pèrdua/guany-, que condicionen la nostra visió del món i de nosaltres mateixos. L’eina de la meditació és a les nostres mans, una eina que ens permet submergir-nos en el nostre oceà de pau interior, fer un parèntesi en la nostra circumstància física i contactar amb la nostra realitat íntima i primordial, aquella que ens fa éssers humans complets i ens unifica amb la resta de la creació. Des d’aquest centre neix la confiança com un doll d’aigua clara que alimenta la nostra capacitat de presència, d’independència i d’amor incondicional per tot allò que ens envolta.
