En un dels sistemes solars del nostre univers hi ha un planeta blau, d’un blau tan intens com els ulls cristal·lins de la meva gata siamesa al matí. Un planeta envoltat d’una atmosfera neta i polida com la bella aurora matinera. Un planeta que acull milions d’éssers humans que hi viuen feliços, mentre en respecten l’harmonia.
Aquest mateix planeta, però, de cop i volta, pot posar-se escopir glops de matèria incandescent, al punt d’ebullició, d’un roig penetrant, com els ulls de la meva gata siamesa al capvespre, badant boques i més boques, en fantasmagòrics badalls, sense cap mena de motiu aparent, vés a saber si per purificar-se dels estralls que alguns humans li han infligit, en el decurs dels anys. Així l’hàbitat més paradisíac que puguem conèixer, esdevé l’avern més espantós que ens puguem imaginar. I és que els planetes són com les persones, tenen llums i ombres, que els fa comportar ara polidament, ara barroera, depenent de les circumstàncies que viuen en el seu interior.
Tots i cadascun de nosaltres es coneix aquests moments, i solem fer l’impossible per atenuar les conseqüències dels moments obscurs i, sempre que és possible, gaudir a cor que vols dels moments brillants. D’aquesta manera podem modular les conseqüències de les nostres obres, protegint-nos de nosaltres mateixos, alhora que protegim els altres,
I això ho podem fer possible, sempre que visquem plenament aquí i ara, essent conscients de tot allò que s’esdevé dins i fora nostre. Altrament, les nostres reaccions ens poden sorprendre i atemorir tant com el planeta que escup foc, de tant en tant, mentre ens manlleva tot allò aconseguit amb el pas dels anys.
Tant cadascun de nosaltres com el planeta que habitem, precisen d’atenció, de molta atenció. Si no arribem a descobrir allò que fem que ens fa mal a nosaltres mateixos, o fa mal al nostre planeta, sempre estarem a la mercè de la irrupció dels períodes foscos, sense poder-hi fer ben res.
La clau de volta és, com en tantes coses, el respecte. Si la nostra vida es fonamenta en el respecte per tot i per tothom la llum inundarà cada instant i, alhora, en sabrem gaudir perquè serem capaços d’agrair les benaurances i evitarem que la nostra ment ens ancori en la por o en el ressentiment. Perquè la por i el ressentiment són els pares de totes les desgràcies. L’amor respectuós, en canvi, ho és de totes les coses bones que arribin a la nostra vida.
L’estat de la nostra persona el podrem conèixer, en la mesura que, com el planeta, haguem d’escopir foc que damnifica aquells que ens envolten per alliberar-se de toxicitat. És molt més intel·ligent no deixar que la toxicitat s’acumuli dins nostre, impedint-nos viure assossegats i en pau i, alhora, ser un regal per als altres. Es tracta, doncs, d’aconseguir que tant el blau cristal·lí com el roig intens ens omplin sempre de goig, com els ulls enjogassats de la meva gata siamesa.
Regina Ferrando i Ferran
