Actualment esteu veient Iniciem un nou curs

Iniciem un nou curs

Comparteix en

Després d’un mes d’agost tranquil i diferent pel que fa a allò que estem acostumats, ja que, si la característica principal d’aquesta època de l’any són les festes majors, que comporten vida al carrer, joia i disbauxa, enguany en general han estat marcades per la prudència, la protecció i la solidaritat. Després d’aquest temps molt diferent, ens apareix un setembre humil, que entra sense fer soroll, convidant-nos a reprendre la nostra vida de cada dia, des de la consciència de no deixar de tenir cura de ningú, tant de nosaltres com d’aquells que ens envolten. Això és, tenir una relació amorosa amb tot allò que ens envolta. Un inici de curs, doncs, immers encara en un cert perill, però amb la certesa de què, si anem en compte, no té perquè passar-nos res. Poc a poc o de pressa, tot anirà tornant a la normalitat.

Una normalitat potser diferent de la que estàvem acostumats però serà la nostra nova normalitat, digna de ser acollida amb tot l’amor i sense el més mínim rebuig.

Durant un llarg període ens hem pogut adonar que potser havíem anat més lluny del que calia. Que sense tenir en compte la salut del nostre planeta, l’hem anat torturant i maltractant, sense pensar que la seva salut tenia relació amb la nostra. Avui més que mai sabem de bona mà què és sentir-se fràgil, no tenir cap seguretat i que la por faci estada en els nostres cors. Però també hem après que, si ens relacionem amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn amb amor i respecte, estem protegits contra qualsevol contratemps.

Ocupem-nos de les coses, però no ens en preocupem, deixem que tot arribi sense voler condicionar res. Deixem que els altres escullin, sense intentar manipular-los. No malbaratem el nostre cos ni la nostra salut enfangant-nos en la crítica, l’insult, el judici que no fan cap bé, al contrari, debiliten el nostre sistema immunitari i ens fan esdevenir fràgils i febles davant les adversitats.

Demostrem aquest nou curs tot allò que ens ha ensenyat aquest període de confinament i d’aïllament obligats i conservem aquest ensenyament com el bé més preuat. Un bé que a estones ens ha fet sofrir, a estones ens ha desesperat i a estones ens ha alliberat del gran brogit que regnava a la nostra societat, deixant-nos entrellucar una manera de viure diferent que ens alimentava l’ànima.

Ni la nostra vida anterior, ni la del confinament són l’ideal. Ni una cosa ni l’altra, però sí un equilibri entre ambdues. Hem de maldar per aprendre a combinar aquelles estones de disbauxa que ens exerciten el pensament, amb aquelles estones de quietud que ens posen en contacte amb l’ànima i amb l’univers.

Tot plegat, sense oblidar mai més l’eficàcia demostrada de les mascaretes i la necessitat d’una neteja de mans exhaustiva, sobretot quan arribi, si arriba, la grip estacional. Ara que ho sabem, ja no caldrà que ens hi obliguin, sinó que podem disposar-ne al més mínim símptoma, assegurant-nos així de no afectar la salut d’aquells que ens envolten. Que tingueu un curs immillorable.

Regina Ferrando i Ferran


Comparteix en