Les paraules que emprem en el nostre dia a dia ens dóna pistes de la nostra manera de ser i ens fa prendre consciència dels autoenganys als que ens sotmetem d’una manera totalment inconscient.
Sabem molt bé el què ens convé, com hauria de ser la nostra vida, o allò que hauríem de fer per estar millor. És a dir, anem molt forts en teoria. No tant així, a l’hora de posar-ho en pràctica, les coses canvien i massa sovint restem ancorats en un interminable hauria… hauria… hauria.
Fixem-nos-hi, observem quantes vegades ens diem a nosaltres mateixos, o bé ho comentem amb altres persones tot allò de: hauria de tenir cura amb el menjar, hauria de descansar més, hauria de deixar de fumar, hauria de beure menys, hauria de practicar algun esport, hauria de treballar menys, hauria de passejar més, hauria de tancar els ulls més sovint, hauria de cercar estones de silenci, hauria de pensar més en mi, hauria de dormir més hores…
Amb tot aquest rosari de bons propòsits, anestesiem una mica la consciència i, qui dia passa, any empeny, sense fer res d’allò que sabem que hauríem de fer. Aquesta actitud ens ens condemna a una insatisfacció permanent, perquè constantment ens anem recordant tot allò que sabem que ens convindria i no fem.
Us proposo una solució: fem una llista de tots els nostres bons propòsits i comprometem-nos a fer-los realitat, d’una vegada per totes. Na cal que sigui tot de cop, no siguem injustos amb nosaltres mateixos, allò que no hem aconseguit en anys, poc que ho aconseguirem en dies.
Té molta més força i és molt més efectiu sentir-se dir: avui decideixo tenir cura de menjar d’una forma sana i equilibrada, avui decideixo descansar quan senti que el cos ho necessita, avui decideixo deixar de fumar, avui decideixo practicar la natació, avui decideixo escoltar el meu cos, avui decideixo…
Si som capaços de canviar cada setmana un “hauria” per un “avui decideixo”, poc a poc la nostra vida s’anirà transformant i esdevindrem persones més efectives, sense complexos i, sobretot, deixarem de sentir-nos insatisfets, per començar a valorar-nos tal i com correspon.
Tinguem present que un canvi en el llenguatge, comporta immediatament un canvi en la nostra consciència i si tenim cura de deixar de parlar sempre amb els verbs en futur i ens decidim a parlar en present, la nostra vida canviarà de color i podrem començar a gaudir de l’aquí i ara amb plenitud.
Com sempre, la darrera decisió és personal i intransferible. Cadascú de nosaltres té la llibertat de viure de la manera que vulgui, només faltaría, però fem servir aquesta llibertat meravellosa per jugar a favor nostre.
Regina Ferrando i Ferran
