Actualment esteu veient Transformació

Transformació

Comparteix en

Aquesta vida està feta d’un col·lecció d’instants, bons o dolents, plaents o no, d’acord amb la nostra percepció personal, que té a veure amb la nostra escala de valors, amb les nostres expectatives, amb la nostra confiança en el procés de la vida. Tant és així que quelcom que per a algú és una benedicció, per a un altre és viscut com un problema. Diguem que depèn de la graduació de les nostres ulleres, personal i intransferible.

Si tenim present que res no passa perquè sí, quan quelcom ens desagrada, hem de fer tot el possible per a no entossudir-nos en el rebuig i contemplar amb deteniment i curiositat les diferents facetes que la situació ens presenta, per tal de no perdre cap oportunitat de coneixement. Tot ens parla, personalment i col·lectiva, per augmentar el nostre cabal de saviesa i el nostre desig de llibertat.

Una de les lliçons per excel·lència és l’acceptació de la realitat, sobretot si pretenem transformar-la. Sense acceptació, la transformació no és possible. L’altra, i no gens menys important que la primera, és vèncer la desconfiança. La desconfiança és la mare de totes les pors.

Confiar és deixar caure totes les reticències, tots els dubtes, tots els vels, pel que fa a nosaltres mateixos i als altres, per aconseguir que la vida esdevingui diàfana davant nostre, oferint-nos el millor regal per a cada dia.

Confiar és deixar que les coses passin sense posar-hi condicions. Des de la seguretat absoluta que la vida és un regal gratuït, abundant i poderós, sense reserves ni descomptes de cap mena.

Confiar és posar la vida en les mans de l’altre, sigui qui sigui i, alhora, estar disposat a donar la vida pel l’altre. Ni més ni menys, així de senzill i així de complex.

La transformació s’esdevé quan ens deixem anar en la més absoluta rendició, quan no controlem, quan ens deixem lliscar pel corrent, sense necessitat d’aferrar-nos a res ni a ningú. Quan no donem res per suposat i tot com a possible. És aleshores quan s’esdevé el miracle, del “tot està per fer i tot és possible”.

Llancem-nos a la piscina, llancem-nos-hi. La transformació sempre està al nostre abast, no la defugim ni per peresa, ni per comoditat, ni per resignació. Cada un de nosaltres és un agent d’amor i llibertat que batega en un mar de vida inexpugnable. Formem part d’un Tot que ens ha creat, ens nodreix i ens estima. Estem en molt bones mans i ho tenim tot de cara, només ens ho hem de creure i aixecar al cap amb la mirada fita en l’infinit i les mans ben obertes oferint tot el que som i tenim.

Regina Ferrando i Ferran


Comparteix en