Actualment esteu veient La pau més necessària

La pau més necessària

Comparteix en

Posar-se davant d’un full en blanc, amb la sana intenció de fer un servei a aquell que vulgui llegir-ho, ha estat, des del principi, un des motius d’aquesta pàgina que tens al davant. I ho faig, no perquè cregui que sé més que els altres, sinó perquè estic convençuda que la vida és la millor escola que tenim per aconseguir amb plenitud la nostra fita principal: ser bones persones mitjamçant del servei als altres.

La nostra societat, cada vegada més, resta anestesiada pel soroll, per l’activitat frenètica, pels milers i milers d’estímuls visuals que bombardegen les nostres retines, i això ens enterboleix la ment i ens incapacita per llegir convenientment els esdeveniments donant-los una interpretació que ens permeti madurar i ser útils. Viure en la confusió vol dir, també, viure insatisfets, viure amb la sensació profunda de què la vida no té sentit.

Només quan ens aturem i aconseguim retrobar la nostra pau interior, cosa que vol dir una ment calmada que no interfereixi en la visió dels nostres sentits i, alhora, una gestió correcte de les nostres emocions, l’entorn canvia de color i som capaços de començar a ser conscients de les nostres sensacions, del nostre cos de la nostra realitat.

El cos ens planta en el present i ens dóna la mesura exacta del nostre estat interior. Si no tenim consciència del cos la nostra ment pren la iniciativa i ens porta per camins impensables, ficticis i, massa sovint, incontrolables.

Si estem atents al nostre cos, ens adonarem de quines són les situacions que ens provoquen tensió i podrem treballar perquè no s’acumuli. Moltes vegades emmalaltim perquè oblidem i maltractem el nostre cos. El cos s’expressa, però nosaltres no li fem cas. De mica en mica, anem perdent la consciència del cos fins al punt que podem estar completament tensos sense adonar-nos-en. Per això, i mitjançant escenes quotidianes, intento que plegats puguem anar prenent consciència de les maneres de funcionar que ens poden perjudicar.

Ningú no està en possessió de la veritat absoluta, ningú no és perfecte, però molt sovint, si estem atents al nostre entorn, ens adonem més de les actuacions que perjudiquen els altres que no d’aquelles que ens perjudiquen a nosaltres mateixos.

Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, no tenim altra solució que la recerca constant i el manteniment de la nostra pau interior, aquella que ens connecta amb la nostra font de saviesa. Des d’ella som capaços de separar convenientment les coses essencials d’aquelles que no ho són. La pau interior fa capgirar la nostra escala de valors i ens dóna una perspectiva clara del camí que hem de seguir. Procurem deixar de viure atabalats i centrem-nos en el present, única font de pau interior.

Només aquí i ara rau el nostre moment de poder personal, aquell que ens permet capgirar la en un instant i redreçar camins equivocats. Proposem-nos-ho.

Regina Ferrando i Ferran


Comparteix en