Ara és el moment de fer vacances. Oblidem-nos dels problemes de cada dia, de salut, del treball, dels polítics, i totes les seves mentides, i escampem la boira al racó de món que més ens abelleixi, mentre recuperem l’essencialitat de la nostra vida, alliberant-nos de tots els neguits que interessadament ens creen per distreure’ns i fer-nos oblidar de les coses importants.
Es tracta de fer un reset a la nostra persona per poder endinsar-nos en l’àmbit de la veritat, de l’autenticitat, de l’amistat, del respecte, de la solidaritat, de l’amor, i això només ho aconseguirem alliberant-nos de tota l’estultícia que a través dels mitjans de desinformació i adoctrinament massius, els poderosos pretenen governar les nostres vides i transformar-nos en xaiets plens de por que prefereixen enfonsar-se en la letargia en lloc d’emprar l’esperit crític que ens caracteritza com a éssers humans que som.
Ara, que ens donen descans de temes electorals, desterrem tota comunicació amb el món mediàtic i amarem-nos de natura, de sol, de silenci. Assistim a tots els concerts que els ocells ens ofereixen en un racó de bosc o a la nostra terrassa particular. Submergim-nos en la nostra font de sanació natural: el mar, els rius, els salts d’aigua. Caminem per la gespa, abracem els arbres, omplim la nostra mirada de bellesa, nodrim-nos de mirades amigues. Retornem al contacte de pell amb pell que vivifica les nostre cèl·lules i eixampla els nostre pulmons. Alliberem-nos de necessitats supèrflues, res ni ningú no és més important que viure d’acord amb la nostra essència.
Gaudim de la família, abracem-nos ara que no ens ho prohibeixen, mostrem el nostre somriure ara que ens han deslliurat de màscares i gaudim plenament els uns dels altres, sense exigències ni violències, amb una tendresa i un respecte exquisits. Desterrem l’odi i l’enveja de la nostra vida i retornem al camí de la vida amb majúscules.
La decisió és personal i intransferible i és a les nostres mans. Ningú no la prendrà per nosaltres, ans el contrari, si no estem amatents la màquina social perversa ens xuclarà per arravatar-nos la pau interior i convertir-nos en carn de canó, en mans dels miserables. Agafem les regnes de la nostra vida, deixant de delegar-la en mans d’ineptes, d’aprofitats, de pocavergonyes, i menem-la vers la llum indescriptible de la veritat. Tot allò que s’esdevé té un significat profund i alliçonador, maldem per extraure’n sempre veritat i fugim de les segones intencions, de les interpretacions interessades i malintencionades.Si cadascú fa la feina que li pertoca, anirà canviant l’ambient general, recuperarem la confiança, passarem a ser els únics conductors de les nostres vides, guanyarem en visió profunda i en llibertat, en definitiva, gaudirem a pleret de la força que ens depassa, que vetlla per nosaltres, que ens bressa amorosa en el desgavell i que no ens abandona mai en els moments difícils.
