Hi ha un dia a la nostra vida, en un moment situat en la infantesa, que trasmudem el vel de la innocència i prenem consciència de la nostra capacitat de mentir, cosa que aprenem dels més grans, d’aquells que sovint han oblidat el color de la veritat nua, que han oblidat aquella manera de fer que fa que ens relacionem des de la transparència, sense la més mínima possibilitat de dubte en la interpretació. És quan les paraules deixen de tenir un significat concret. Quan sí, de vegades vol dir “pot ser” o “no”, o quan no, de vegades, vol dir “pot ser” o “sí”.
Tot comença amb aquella escena que tots hem viscut alguna vegada, quan després d’haver fet una malifeta, a l’interrogatori dels pares o educadors, som capaços de deixar anar aquell “jo no he fet res”, amb una determinació exemplar. Així comença el llenguatge dels dobles sentits i la font principal de desacords i problemes de la humanitat.
Les primeres mentides amaguen les primeres pors. Por de mostrar-nos tal com som, por del rebuig dels altres, por de què deixin d’estimar-nos, por de no ser prou bons,… Aquest conjunt de pors és la causa que ens empeny a obviar la veritat i disfressar la nostra manera de ser a fi de no perdre prestigi, respecte o estimació.
I la por, ho hem dit manta vegada, és el nostre principal escull de creixement, el motiu pel qual ens entossudim a disfressar la nostra personalitat, amb la intenció de fer-la més atractiva a aquells que ens envolten. La por és la mare de la culpa i el ressentiment, que ens impedeixen fluir per la vida amb la llibertat pròpia de la nostra naturalesa humana.
Els humans, quan per por ens emboliquem amb les serpentines, perdem la frescor de la transparència, les nostres relacions esdevenen complicades i l’organització de la societat es converteix en un circ sense sentit, ple de converses absurdes i incomprensibles que l’única cosa que fan és allunyar-nos els uns dels altres, i esdevenir societats polaritzades, rígides, dividides i sense cap mena d’atractiu.
El retorn al camí correcte, passa pel respecte i la veritat, primer per nosaltres mateixos i després pels altres. Respecte que vol dir acceptació, acolliment, estima, delicadesa. Veritat que ens allunya de malentesos i conflictes.Cal que aprenguem a relacionar-nos posant èmfasi en allò que ens agrada de l’altre i fer-li-ho saber, fent el possible perquè els altres sàpiguen que també són valuosos, que són persones excel·lents, que són dignes de ser estimades. Si hi ha quelcom que no ens agrada d’algú li ho podem dir, però amb delicadesa infinita. Finalment, aprenguem a donar i rebre les crítiques amb esportivitat i els afalacs amb agraïment. Amorosim les nostres relacions d’autenticitat i rebutgem expressar mentida sota cap concepte. D’aquesta manera contribuirem al progrés qualitatiu de la humanitat, eliminant les pors que ens paralitzen i fent la nostra societat més justa, modèlica i entranyable.
