Som molts els que ens preguntem coses en el nostre dia a dia. Molts que no tenim l’oportunitat d’incidir en una societat, que sobreviu a mercè de les estructures jeràrquiques i dels mitjans de desinformació de masses. Molts que ens adonem de què passa, de com ens ho expliquen, de com intenten manipular-nos, i que tendim al desengany, al desencís i a la desesperació, doncs no tenim l’oportunitat d’expressar la nostra opinió en cap dels àmbits que poden incidir en les instàncies de poder.
En definitiva, hem esdevingut una societat majoritàriament silenciosa que s’expressa i es lamenta en petit comitè, perquè no pot fer-ho d’altra manera, ja que els mitjans de comunicació són controlats per una elit, que compta amb mecanismes per fer callar les veus que no interessen. Una societat governada per polítics cada vegada més allunyats de les necessitats reals d’aquells que els han votat i a qui haurien de servir i, en lloc d’això, es preocupen per conservar el càrrec i engreixar l’administració de càrrecs de confiança. Com és evident, no tots són iguals, però salvant honroses excepcions, cada vegada més, la política s’està convertint en un toc de violins, mentre el poble en sofreix les conseqüències.
Tenim massa gent que viu de la política, massa polítics, massa funcionaris, massa càrrecs de confiança, massa administracions, en concret sis (municipal, consells comarcals, autonòmica, diputacions, estat, europea), sense comptar aquelles empreses i associacions que se’n deriven (associacions de municipis, societats municipals, comarcals, autonòmiques, estatals, europees) que es nodreixen també dels recursos de les administracions oficials, o sigui que es nodreixen de tots aquells que realitzen un treball productiu, aquells que de veritat generen riquesa amb el seva feina.
Tot plegat fa que aquells que tenen el poder d’arranjar les coses, estiguin tant allunyats dels problemes reals i col·lectius, que només pensin amb qui els vota a la porta d’unes eleccions i, com que d’eleccions en tenim cada any, no tenen temps per preocupar-se de res més, pobrets, quina pena em fan! Fan mans i mànigues per salvar el propi “detràs” i si els resultats no els van bé, per sortir-se’n, fan les maniobres que calguin per fer quadrar els números, d’acord amb les seves necessitats. La conseqüència final, és un poble desencisat i decebut que cada vegada té menys ganes d’anar a votar.Manquen líders honestos, que es posin al davant del poble i tinguin prou credibilitat per plantar cara als problemes reals de la gent i prou gosadia per complir les promeses que els han fet. Només així podrem redreçar les mancances d’una societat cada vegada més desestructurada, cada vegada menys respectuosa, cada vegada més desigual. Quan tothom està disposat a treballar per portar l’aigua al seu moli, en benefici de tots, perquè els qui manen també ho fan, és quan les societats avancen i passen de la indiferència al respecte. La solució arriba quan tots, començant pels polítics i seguits per la resta, retornen al sentit comú i serveixen de veritat al col·lectiu del que formen part.
