Fer-se gran és un procés natural i inevitable, que comporta una barreja d’experiències, emocions i canvis. Aquesta transició afecta el cos, la ment i l’ànima. Fer-se gran pot ser vist tant com una benedicció com un desafiament.
Quan som joves, solem viure amb una sensació d’immortalitat, amb la creença que el temps és il·limitat. La infantesa i l’adolescència estan plenes de descobriments i aprenentatges. És una època de creixement i desenvolupament, no només físic sinó també emocional i intel·lectual. Però a mesura que envellim, la nostra perspectiva sobre el temps i la vida canvia. Comencem a adonar-nos de la importància de cada moment i de la fugacitat de la vida.
L’aspecte més evident del fer-se gran és el canvi físic. El cos, que una vegada era fort i àgil, comença a mostrar signes d’envelliment. Les arrugues apareixen, els cabells es tornen grisos i les articulacions poden començar a fer mal. Aquests canvis poden ser difícils d’acceptar, ja que sovint estan associats a la pèrdua de la joventut i vitalitat.
Amb el temps, la manera com veiem el món i a nosaltres mateixos evoluciona. Les prioritats canvien, i allò que una vegada ens semblava important pot perdre rellevància. L’experiència i la saviesa acumulades al llarg dels anys ens permeten tenir una visió més equilibrada i serena de la vida. Aprenem a valorar les petites coses, a ser més pacients i comprensius, i a gaudir dels moments de tranquil·litat i reflexió, ara bé, no tenim la percepció de fer-nos grans, si no fos, això sí, que els miralls ens fan evident el canvi que s’estan produint i, també, quan els altres comencen a tractar-nos com a persones grans, canviant del tu al vostè, o cedint-nos seients en transports públics.
La jubilació és un moment crucial en la vida de moltes persones, ja que marca la fi d’una carrera professional i l’inici d’una nova etapa. És quan algú és pot sentir exclòs de la vida activa. Aquesta transició pot ser difícil per a alguns, ja que implica trobar noves maneres de sentir-se realitzats i útils. Comporta la necessitat d’adaptar-se a un món en constant canvi.
L’experiència de fer-se gran és un viatge únic per a cada persona. És una barreja de reptes i alegries, de pèrdues i guanys. Però, sobretot, és una oportunitat per continuar creixent i evolucionant, per mantenir-se actiu i compromès amb la vida, i per trobar noves maneres de ser feliç i d’aportar al món.M’agradaria demanar a tots els éssers que envolten la gent gran, que no es capfiquin a l’hora de tractar-nos, no necessitem que ens dieu “carinyo” o “amor” cada cinc minuts, només necessitem que ens tracteu amb respecte i com amics, No tingueu en compte la nostra edat sinó la nostra ànima i tracteu-nos amb tota normalitat. Ajudeu-nos si veieu que necessitem ajuda però, si us plau, no ens tracteu com a infants, sinó com a éssers adults i experimentats que som.
