A tres anys vista, és evident que la pandèmia de la COVID-19 ha estat un esdeveniment que ha posat contra les cordes totes les costures de la nostra societat en molts nivells. Més enllà dels efectes evidents en la salut i l’economia, aquesta crisi ha suposat una erosió de valors fonamentals que fins aleshores semblaven sòlids en la nostra vida quotidiana. Aquests valors, que en molts casos eren considerats essencials per al funcionament d’una comunitat sana i cohesionada, s’han vist afeblits o distorsionats per l’impacte de la pandèmia.
Un dels valors més afectats ha estat el de la solidaritat. Abans de la pandèmia, la solidaritat es manifestava en actes quotidians, com l’ajuda mútua entre veïns o el suport a les persones més vulnerables. Tanmateix, el distanciament físic imposat com a mesura de seguretat va tenir un efecte negatiu sobre aquest valor. La por al contagi va fomentar l’aïllament, i moltes persones van adoptar una actitud de desconfiança cap als altres, fins i tot envers aquells que abans consideraven amics o familiars. Aquesta falta de contacte i interacció social va minvar la capacitat d’empatia i cooperació, debilitant el sentit de comunitat que és essencial en qualsevol societat.
La responsabilitat col·lectiva també ha estat un valor erosionat durant la pandèmia. En els primers mesos de la crisi, es va veure una gran disposició a seguir les recomanacions sanitàries per protegir-se no només un mateix, sinó també els altres. Tanmateix, amb el pas del temps, aquesta responsabilitat col·lectiva va donar lloc a un augment de l’individualisme. La fatiga pandèmica i el rebuig a les mesures prolongades van fer que moltes persones prioritzessin els seus propis interessos per sobre del bé comú, amb exemples com la negativa a seguir les restriccions, a portar la mascareta o a vacunar-se. Aquesta actitud va posar en perill la salut de la comunitat en general, i la confiança mútua en particular, posant de manifest una pèrdua de la consciència de la interdependència que existeix en una societat.
La confiança en les institucions és un altre valor que s’ha vist deteriorat. La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels governs i les organitzacions internacionals. Inicialment, la majoria de la població confiava en les recomanacions i les mesures adoptades per frenar la propagació del virus. No obstant això, la desinformació, les contradiccions en les directrius i la politització de la gestió de la pandèmia van alimentar el dubte i l’escepticisme. Aquesta desconfiança va ser especialment perillosa en un moment en què la col·laboració i el respecte a les normes eren crucials per superar la crisi sanitària.En conclusió, la pandèmia ha tingut un impacte profund en els valors que sustenten la nostra convivència. La solidaritat, la responsabilitat col·lectiva i la confiança en les institucions són valors que han patit una erosió significativa durant aquest període. Per recuperar una societat més cohesionada i justa, que protegeixi els més desvalguts, ens és essencial reflexionar sobre aquestes pèrdues i treballar activament per reconstruir aquests valors en la nostra vida post pandèmica.
