Acabo d’arribar de passar unes vacances forçades de 15 dies a l’hospital de Mataró. És la primera vegada que estic ingressada en un centre hospitalari i, avui, ja des de casa, sento la necessitat de dedicar aquest escrit als treballadors d’aquest nostre hospital que tenim el goig de compartir.
Els ingressos als hospitals no acostumen a ser agradables, doncs van acompanyats de malaltia, de neguit, de por pel que pugui passar i és important tenir al voltant persones que t’acullin, et donin seguretat i et facin sentir estimada i fora de perill. És exactament això el que he trobat aquests 15 dies a l’hospital de Mataró.
Després de passar tres dies a urgències, vaig poder prendre consciència de l’estrès immens que pateix la nostra sanitat i del treball ingent que suporten els sanitaris en actiu per poder mantenir un mínim de qualitat i la dignitat del nostre servei.
Malgrat la dura realitat he trobat un col·lectiu completament lliurat als altres i, sobretot, professionals a fer-te sentir digne i estimat i això, amics meus, no té preu.
Així doncs, per aquests 15 dies d’acolliment, vull expressar el meu més sincer agraïment a tot l’equip de la Unitat 5 de Medicina Interna de l’Hospital de Mataró per l’atenció rebuda durant els 15 dies d’ingrés. Han estat dues setmanes intenses, però gràcies a la professionalitat, la dedicació i l’empatia de tot el personal mèdic i sanitari, m’he sentit en bones mans en tot moment.
Des dels metges fins a les infermeres, auxiliars, personal de neteja i administració, tots han demostrat una gran vocació i un tracte humà excepcional. La seva paciència, el seu suport i les seves paraules d’ànim han estat fonamentals per fer que aquest procés fos més suportable.
Gràcies per la vostra feina incansable, per la vostra dedicació i per tenir cura no només de la salut física dels pacients, sinó també del seu benestar emocional. És un privilegi comptar amb professionals com vosaltres.
I com que darrere de cada persona hi ha un nom que la fa propera deixeu-me esmentar molt especialment la doctora Gabriela Casinos Isart del Servei de Medicina Interna. A totes les infermeres, d’entre les que recordo els noms d’Anna, Alba, Helena i Diana, i les auxiliars Viqui, Esmeralda, Adrian, Iratze, Mercè, Irene. Al Pedro i el seu estol de fades fadrines del torn de nit, als rehabilitadors Toni i Adrià, al personal d’administració del segon pis, ala oest, i a tota la munió d’angelets que aquests 15 dies m’heu fet sentir gairebé com a casa, heu tingut cura de les meves mancances i de les meves pors i m’heu ofert tant d’amor que arribo a casa sadollada i agraïda, perdoneu-me per no recordar tots els vostres noms un per un.I acabaré de la mateixa manera que m’heu fet començat molts d’aquests dies que hem compartit, dient-vos a tots i totes: “Bon dia, flor!”.
