Una de les emocions més poderoses que experimenta l’ésser humà és la por. La por és instintiva, profunda i ens serveix per protegir-nos del perill. No obstant això, aquesta mateixa emoció s’ha utilitzat com una eina de manipulació i control de societats senceres. Governs, institucions religioses, mitjans de comunicació i grans corporacions han après a canalitzar la por per assolir els seus objectius, massa sovint en detriment de la llibertat de la població.
Si en l’Imperi Romà es feia servir la por al càstig com una manera de controlar la dissidència i garantir l’obediència (la crucifixió, una de les penes més cruels de l’època, tenia un efecte psicològic devastador sobre la població), en l’Edat Mitjana, l’Església Catòlica va utilitzar la por de l’infern i la condemna eterna per mantenir la seva influència sobre la societat. Els dogmes religiosos es presentaven com a veritats absolutes, i qualsevol interpel·lació podia portar a ser acusat d’heretgia, amb conseqüències terribles, com la tortura o la foguera. Un altre exemple clar és la política del terror implementada per règims totalitaris com el nazisme i l’estalinisme. Amb l’amenaça de persecucions, camps de concentració o purgues polítiques, aquests règims van aconseguir silenciar l’oposició i mantenir-se en el poder.
En les democràcies modernes, tot i que les estratègies són més subtils, la por segueix sent una eina fonamental. Després dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, molts països van aprovar lleis que limitaven la privacitat i augmentaven la vigilància estatal, amb l’excusa de protegir la població. Aquest tipus de mesures s’accepten perquè la por fa que la gent estigui disposada a renunciar a drets fonamentals a canvi d’una sensació de seguretat.
Els mitjans de comunicació són clau en la difusió i amplificació de la por. Les notícies sovint se centren en fets tràgics, delictes i crisis, perquè aquests continguts captiven més l’audiència. Els discursos alarmistes sobre crisis econòmiques, pandèmies o delinqüència fan que la població es mantingui en un estat de preocupació constant i la societat es torna més manipulable i disposada a acceptar mesures que, en condicions normals, serien inacceptables. Un exemple clar va ser la gestió informativa durant la pandèmia de la COVID-19. Les notícies estaven saturades d’imatges d’hospitals col·lapsats, estadístiques de morts i advertències sobre possibles rebrots. Tot i que la situació era greu, també es va utilitzar la por per justificar confinaments prolongats, restriccions de llibertats i mecanismes de control massiu.En qualsevol cas, sempre és fonamental preguntar-se qui es beneficia quan s’instal·la un clima de por en la societat. És important contrastar la informació i no deixar-se portar ni per titulars catastrofistes, ni per programes escombraria per tenir les emocions anestesiades. La història ha demostrat que la por pot ser utilitzada per restringir la llibertat, però les societats ben informades poden sobreposar-se a aquest mecanisme i reivindicar els seus drets. La clau de volta és la consciència i la voluntat de no cedir davant de qualsevol tipus de manipulació.
