Vivim envoltats de gent, de sons, de llums i de moviment constant. Ara bé, curiosament, massa sovint ens comportem com si fóssim els únics habitants del planeta. Aquesta actitud es manifesta de moltes maneres: en com ens relacionem amb els altres, en el consum irresponsable de recursos, en la nostra indiferència davant dels problemes globals. Som criatures socials per naturalesa, però l’evolució de tot plegat ens ha duta una forma de vida que, tot i la riquesa de connexió digital, ens fa més aïllats i egocèntrics que mai.
Hem fomentat sense adonar-nos-en un individualisme fora mida. L’èxit es mesura en funció del benefici propi, i cada vegada ens costa més posar-nos en la pell dels altres. Massa sovint, la proximitat física no implica proximitat emocional. Podem passar anys vivint en un mateix edifici sense saber el nom dels nostres veïns. En el transport públic, tothom està capbussat en la pantalla del propi mòbil, completament al marge de l’entorn.
Tot plegat també es reflecteix en la manera com tractem el planeta. Vivim com si els recursos fossin infinits, com si la Terra fos un magatzem inesgotable al nostre servei. Comprem sense pensar en les condicions de treball de qui fabrica el producte, llancem aliments mentre milions de persones passen fam, actuem com si les nostres accions no tinguessin conseqüències, com si fóssim els únics habitants del planeta.
Aquesta és una actitud generalitzada que també es manifesta en les relacions internacionals. Els països més poderosos, prenen decisions pensant en el seu benefici immediat, sense considerar les repercussions globals. Les guerres, les explotacions econòmiques i l’acaparament de recursos són fruit d’aquest mateix egoisme que impera a nivell individual.
Què fa que encara ens resistim a modificar els nostres hàbits de consum? En el fons, vivim com si el futur no existís, com si no haguéssim de compartir el planeta amb les generacions futures.
Però la realitat és que no estem sols. Cada acció té un impacte, i el que fem —o deixem de fer— afecta la resta. Les nostres eleccions diàries tenen conseqüències que van molt més enllà del nostre cercle immediat. Un acte tan simple com comprar un producte de proximitat en lloc d’un d’importat pot reduir la petjada ecològica. Una paraula amable pot alegrar el dia a algú que se sent sol.Hem de replantejar-nos la manera com ens relacionem amb els altres i amb el món. Això implica escoltar més i jutjar menys, pensar en les repercussions dels nostres actes i prendre decisions amb responsabilitat.Viure com si estiguéssim sols en el món és una il·lusió perillosa. La realitat és que compartim aquest planeta amb milions d’altres éssers humans i amb una natura que ens sosté. Només assumint aquesta responsabilitat serem capaços de construir un futur més just, més humà i més sostenible.
